SISENA LLIÇÓ

Gramàtica: comparatiu i superlatiu; verbs dependents.

Afixos: läx-, nü-, ru-, -ag, -iär.

Vocabulari: el menjar.

Exercicis.

Text: Fidacem.

Fragment literari: Fey (continuació).

I. Gramàtica.

COMPARATIU I SUPERLATIU

§ 44. — El comparatiu de superioritat dels adjectius i dels adverbis es forma amb el sufix adjectival -um i el sufix adverbial -umo. El segon element de la comparació l'introdueix la conjunció ka, que: blod obik binom gretikum ka ob, el meu germà és més gran que jo; ab rönob vifikumo ka om, però jo corro més de pressa que ell.

El comparatiu d'igualtat s'indica amb l'adverbi so, tan. El segon element de la comparació l'introdueix la conjunció äs, com: blod obik binom so gretik äs ob, el meu germà és tan gran com jo.

El comparatiu d'inferioritat s'indica amb els adverbis läs o neplu, menys: binom läs liegik ka blod omik, és menys ric que el seu germà.

Nota. — Tan... que es tradueix com so... das: binof so jönik, das valans stunidons ofi, és tan bonica que tots l'admiren.

§ 45. — El superlatiu de superioritat es forma amb el sufix adjectival -ün i el sufix adverbial -üno. El complement està en genitiu o és introduït per de, de, o se, de: binof jönikün vomas zifa, és la més bella de les dones de la ciutat; kanitof jöniküno, canta d'allò més bé. També es pot fer servir l'adverbi mu, més.

El superlatiu d'inferioritat s'indica amb l'adverbi nemu, menys.

El superlatiu absolut es forma amb l'adverbi vemo, molt: binom vemo gretik e rönom vemo vifiko, és molt gran i corre molt de pressa.

Nota. — Quan es tracta de només dues coses, cal fer servir el comparatiu i no pas el superlatiu: binof yunikün, ella és la més jove (d'entre uns quants); binof yunikum, ella és la més jove (de les dues).

§ 46. — L'expressió com més... millor es tradueix com mögiküno: kömolsöd mögiküno suno, vine com més aviat millor.

§ 47. — Hi ha un tipus de verbs que s'anomenen «verbs dependents». Poden anar seguits directament (sense conjunció de subordinació) per un altre verb en infinitiu. Heus-ne aquí la llista.

Exemples: dalob-li seadön is?, puc seure aquí?; vilob fidön, vull menjar; rein äkoedon obi blibön lomo, la pluja em va fer restar a casa.

La resta de verbs no poden anar seguits directament per un infinitiu. S'han de fer servir amb una conjunció de subordinació: vipob ad fidön, desitjo menjar; ämogolom nes sagön vödi bal, se'n va anar sense dir ni un mot.

II. Afixos.

läx- similar al prefix «ex-» en català: presidal, president → läxpresidal, expresident.

nü- indica entrada: golön, anar → nügolön, entrar.

ru- indica una major antiguitat: tim, temps → rutim, temps remot.

-ag indica abundància, riquesa: vat, aigua → vatag, riquesa hídrica; vatagik, ric en aigua.

-iär indica recipient, dipòsit: nig, tinta → nigiär, tinter; vat, aigua → vatiär, dipòsit, estany.

III. Vocabulari.

El menjar. — Nulüdot.

II. Exercicis.

Traduïu les següents paraules: nulüdot, bubamit, juegot, jipülamit, biröp, jiliev, bodel, tifan, mutariär, podep, yagan, rufat, lievül, svidikum, florabrasid, beitülön, grünabon, spelolöd, nosmökan, svidiküno, zigarüliär, nüdug.

Formeu les següents paraules: sucrera, ric (subst.), selva, pobre (subst.), el més salvatge, pebrera, conilla, anyell, noia, passat (menjar), perdut, perera, avar, arrossar, garrí, gos de caça, ric en sal, (carn de) pollastre, persona que té set, bombonera.

TRADUÏU DEL VOLAPUK

1. Kroligil ärönon lefrediko in fot, ab yagan bludiälik älükömom ed ädeidom oni sovadiko. — 2. Jidünan sagof, das supiär binon su tab, klu nügolobsöd, jiyunikans e hiyunikans, ini fidacem, fidobsöd e drinobsöd bai pötit obsik. — 3. Kredob, das neif obik binonöv japikum ka olik, if binonöv so nulik äs olik. — 4. Fladet at vina pifidrinon so vifiko, das no äkanob kredön, das pifidrinon fa men te bal. — 5. Son möbela labom jigami jönikün in topäd at. — 6. Ünü minuts anik, älilob jütis tel. — 7. Vini no labob lomo.

8. Doatalin, kel piperon petuvon fa jibäldikan vifikumo, kas ispetof. — 9. Olabobs adelo pö säned supi härbatik, fiti, bubamiti ko brasid ä pötets, podis ä bünis. — 10. Lüükoy salade vinigi u zitroni, leüli, mutari, sali e pepi. — 11. Pods glofons su podabim (ü podep) e büns su bünabim (ü bünep). — 12. Kaviar binon vemo jerik, pötets binons nejeriks. — 13. Tuvoy fragis ed igo frambodis in fots provina jönik obsik. — 14. Binob vemo soafik.

TRADUÏU AL VOLAPUK

1. Jove, fumes després d'esmorzar? No, senyor, després d'esmorzar no, però de vegades fumo un o dos cigarrets després de dinar, mentre bec una tassa de cafè com més fort millor. — 2. El portamonedes de l'avar va ser furtat ahir per un lladre molt hàbil. — 3. Aquest ganivet no està prou afilat, no puc tallar la carn avui. — 4. El millor pa es fa amb farina de blat. — 5. El meu pa és més fresc que el seu. No, senyor, s'equivoca, el seu pa és menys fresc que no pas el meu.

6. La pala del vell la van trobar (va ser trobada) al celler, al costat de les ampolles del nostre millor vi; cal pensar (hom pot creure), doncs, que les ampolles més pròximes a la porta les va robar (van ser robades) per ell. — 7. La carn de vedell és més blanca que la carn de bou o de xai: és una de les carns més blanques, perquè és tan blanca com la de pollastre o gall dindi. — 8. L'infeliç va ficar el pa i les fruites a la seva panera. — 9. Estic passejant amb tres gossos. — 10. Què va crear Déu el tercer dia? L'home. — 11. En aquesta sopa hi ha massa sal.

SOLUCIONS

Traduccions: aliment, carn de vaca, dolç (menja), fàbrica de cervesa, llebre femella, flequer, lladre, mostassera, pomera, caçador, avantpassat, llebretó, més dolç, coliflor, rosegar, mongeta tendra, espera (imperatiu), no fumador, d'allò més dolç, cigarrera, introducció.

Paraules: juegiär, liegan, rufot, pöfan, sovadikün, pepiär, jikrolig, jipül, jipul, neflifik, peperöl, bünep, lavaran, risatafel, svinül, yagadog, salagik, gokülamit, soafan, daifetiär.

Traducció del volapuk: 1. El conillet corria alegrement pel bosc, però un caçador assedegat de sang va venir i el va matar salvatgement. — 2. La minyona diu que la sopera és damunt la taula, així que entrem, joves, al menjador, (i) mengem i beguem a pler. — 3. Crec que el meu ganivet estaria més afilat que el teu si fos tan nou com el teu. — 4. Aquesta ampolla de vi es va beure tan de pressa que jo no podia creure que se l'hagués begut un sol home. — 5. El fill de l'ebenista té la xicota més maca d'aquesta regió. — 6. En el transcurs d'uns minuts vaig sentir dos trets. — 7. No tinc vi a casa.

8. L'anell que s'havia perdut va ser trobat per l'anciana més ràpid del que ella esperava. — 9. Avui per sopar tindrem sopa de verdures, peix, carn de bou amb col i patates, pomes i peres. — 10. A l'amanida se li posa vinagre o llimona, oli, mostassa, sal i pebre. — 11. Les pomes creixen al pomer i les peres a la perera. — 12. El caviar és molt car, les patates són barates. — 13. Hom troba maduixes i fins i tot gerdons als boscos de la nostra bella província. — 14. Tinc molta set.

Traducció al volapuk: 1. O hiyunan! smökol-li pos janed olik? Nö, o söl! no pos janed, ab smökob anikna zigarülis bal u telis pos fided, du drinob bovületi kafa mögiküno nämöfika. — 2. Böb lavarana pätifon ädelo fa tifan vemo skilik. — 3. Neif at no binon saido japik, no kanob kötön miti adelo. — 4. Mekoy bodi gudikün binü vuitameil. — 5. Bod obik binon flifikum, ka olik. Nö! pölol, o söl! bod olik binon läs flifik, ka obik.

6. Jüp bäldikana pätuvon in kav lä flads vina obsik gudikün; klu kanoy kredön, das flads nilikün lä yan pätifons fa om. — 7. Bubülamit binon vietikum ka bubamit u jipamit; binon bal mitas vietikün, ibä binon so vietik äs gokülamit u dindunamit. — 8. Neläbikan äpladom bodi e flukis ini bodiär okik. — 9. Spatob ko dogs kil. — 10. Kisi God ejafom-li ün del mälid? Meni. — 11. In sup at sal tumödik binon.

V. Text.

Fidacem

Nügolobs nu ini fidacem famüla ritik. Jimatan äblümükof fidatabi gudiko. Petegon me tabastofed vietik ko däsinots rosadakölik. Su tab logobs bovedis tel, fokis tel, spunis tel, neifis tel e väris tel. Binons su tab i vinaflad, supiär e bodabäset. In supiär binon supaspun gretik, ed in bäset bodakötots anik. Anu matans fidons supi vamik ko pötit. Su kiens himatan labom mudasärvätüli. Su bovedamöb, in bov, binon loetamit ko pötets, e nilo bovüls tel pro kaf stanons. Flano binon flored binü gadaflors. Su kovenastul seaton kat, kel ya efidon e no plu faemon. Völaglok jonon, das binos düpalaf pos degtel. Da fenät solastrals sofik nüdranons ini fidacem: binos florüp.

El menjador. Ara entrem al menjador d'una família decent. La dona ha disposat bé la taula. Està coberta amb unes estovalles blanques amb dibuixos rosats. Sobre la taula hi veiem dos plats, dues forquilles, dues culleres, dos ganivets i dos gots. Hi ha també sobre la taula una ampolla de vi, una sopera i una cistella de pa. A la sopera hi ha una gran cullera de sopa i a la cistella algunes molles. Ara, la parella està menjant sopa calenta amb gana. Sobre els genolls, el marit té un tovalló. Al bufet, en un plat, hi ha un rostit amb patates, i a la vora dues tasses de cafè. Al costat, hi ha un ram de flors del jardí. En una butaca, hi ha (jeu) un gat que ja ha menjat i ja no té gana. El rellotge de paret indica que són dos quarts d'una. Per la finestra, tènues raigs de sol entren al menjador: és primavera.

V. Fragment literari.