SISENA LLIÇÓ

Gramàtica: comparatiu i superlatiu; verbs dependents.

Afixos: läx-, nü-, ru-, -ag, -iär.

Vocabulari: el menjar.

Exercicis.

Text: Fidacem.

Fragment literari: Fey (continuació).

I. Gramàtica.

COMPARATIU I SUPERLATIU

§ 44. — El comparatiu de superioritat dels adjectius i dels adverbis es forma amb el sufix adjectival -um i el sufix adverbial -umo. El segon element de la comparació l'introdueix la conjunció ka, que: blod obik binom gretikum ka ob, el meu germà és més gran que jo; ab rönob vifikumo ka om, però jo corro més de pressa que ell.

El comparatiu d'igualtat s'indica amb l'adverbi so, tan. El segon element de la comparació l'introdueix la conjunció äs, com: blod obik binom so gretik äs ob, el meu germà és tan gran com jo.

El comparatiu d'inferioritat s'indica amb els adverbis läs o neplu, menys: binom läs liegik ka blod omik, és menys ric que el seu germà.

Nota. Tan... que es tradueix com so... das: binof so jönik, das valans stunidons ofi, és tan bonica que tots l'admiren.

§ 45. — El superlatiu de superioritat es forma amb el sufix adjectival -ün i el sufix adverbial -üno. El complement està en genitiu o és introduït per de, de, o se, de: binof jönikün vomas zifa, és la més bella de les dones de la ciutat; kanitof jöniküno, canta d'allò més bé. També es pot fer servir l'adverbi mu, més.

El superlatiu d'inferioritat s'indica amb l'adverbi nemu, menys.

El superlatiu absolut es forma amb l'adverbi vemo, molt: binom vemo gretik e rönom vemo vifiko, és molt gran i corre molt de pressa.

Nota. — Quan es tracta de només dues coses, cal fer servir el comparatiu i no pas el superlatiu: binof yunikün, ella és la més jove (d'entre uns quants); binof yunikum, ella és la més jove (de les dues).

§ 46. — L'expressió com més... millor es tradueix com mögiküno: kömolsöd mögiküno suno, vine com més aviat millor.

§ 47. — Hi ha un tipus de verbs que s'anomenen «verbs dependents». Poden anar seguits directament (sense conjunció de subordinació) per un altre verb en infinitiu. Heus-ne aquí la llista.

bleibön, restar, continuar + ger.

büedön, fer (obligar a)

dalön, poder, tenir permís

jinön, semblar

kanön, poder, saber

klülädön, evidenciar-se

koedön, fer (causar)

leadön, deixar

lielön, sentir

loegön, veure

mutön, deure (ordre)

nedön, necessitar

sötön, deure (moral)

vilön, voler

Exemples: dalob-li seadön is?, puc seure aquí?; vilob fidön, vull menjar; rein äkoedon obi blibön lomo, la pluja em va fer restar a casa.

La resta de verbs no poden anar seguits directament per un infinitiu. S'han de fer servir amb una conjunció de subordinació: vipob ad fidön, desitjo menjar; ämogolom nes sagön vödi bal, se'n va anar sense dir ni un mot.


II. Afixos.

läx- similar al prefix «ex-» en català: presidal, president läxpresidal, expresident.

nü- indica entrada: golön, anarnügolön, entrar.

ru- indica una major antiguitat: tim, tempsrutim, temps remot.

-ag indica abundància, riquesa: vat, aiguavatag, riquesa hídrica; vatagik, ric en aigua.

-iär indica recipient, dipòsit: nig, tintanigiär, tinter; vat, aiguavatiär, dipòsit, estany.


III. Vocabulari.

El menjar. — Nulüdot.

zib

biskit

biskut

bod

bodedül

bubakötotil

meil

nög

pest

pestacans

sup

toed

vuit

dindun

dök

gan

häm

jip

kapar

krolig

liev

pined

ribotül

sosit

svin

fit

pod

rojat

vaälanöt

yuglan

zitron

kek

kötot

daifet

jueg

leül

miel

mutar

pep

sal

vinig

bör

fromad

jokolad

kaf

krem

milig

tied

bir

gein

podamust

sod

vat

vin

viskin

zigar

zigarül

janed

fided

menjar, aliment

galeta, bescuit

galeta

pa

panet

bistec

farina

ou

pasta

pastes

sopa

coca

blat

gall dindi

ànec

oca

pernil

xai

cabra

conill

llebre

cansalada

costella

llonganissa

porc

peix

poma

taronja

avellana

nou (de noguera)

llimona

pastís

tros, bocí

bombó

sucre

oli

mel

mostassa

pebre (en pols)

sal

vinagre

mantega

formatge

xocolata

cafè

crema

llet

te

cervesa

aiguardent

sidra

salsa

aigua

vi

whisky

cigar

cigarreta

esmorzar

dinar

rün

salm

sarden

bon

brasid

dauk

funig

lantiy

läl

navät

pisäl

pötet

risat

salad

sparag

tomat

yon

benen

bün

cel

daet

frag

frambod

nöt

pampelut

plöm

säned

staudöp

pötit

bäset

nig

presidal

völ

biedik

brietik

bundanik

fasilik

flifik

lavarik

ranik

satik

sovadik

svidik

bakön

beitön

jafön

kukön

loetön

nulüdön

perön

smökön

soafön

tifön

yagön

anik

semik

ye

areng

salmó

sardina

mongeta

col

pastanaga

fong, bolet

llentilla

all

nap

pèsol

patata

arròs

amanida

espàrrec

tomàquet

ceba

banana, plàtan

pera

cirera

dàtil

maduixa

gerdó

nou

aranja

pruna

berenar

restaurant

apetit

cistell, cistella

tinta

president

paret

amarg

ebri

abundant

fàcil

fresc

avar

ranci

tip, satisfet

salvatge

dolç

coure (al forn)

mossegar

crear

bullir

rostir, torrar

nodrir, alimentar

perdre

fumar

tenir set

robar

caçar

algun

(un) cert

a, en, per

tanmateix



II. Exercicis.

Traduïu les següents paraules: nulüdot, bubamit, juegot, jipülamit, biröp, jiliev, bodel, tifan, mutariär, podep, yagan, rufat, lievül, svidikum, florabrasid, beitülön, grünabon, spelolöd, nosmökan, svidiküno, zigarüliär, nüdug.

Formeu les següents paraules: sucrera, ric (subst.), selva, pobre (subst.), el més salvatge, pebrera, conilla, anyell, noia, passat (menjar), perdut, perera, avar, arrossar, garrí, gos de caça, ric en sal, (carn de) pollastre, persona que té set, bombonera.

TRADUÏU DEL VOLAPUK

1. Kroligil ärönon lefrediko in fot, ab yagan bludiälik älükömom ed ädeidom oni sovadiko. — 2. Jidünan sagof, das supiär binon su tab, klu nügolobsöd, jiyunikans e hiyunikans, ini fidacem, fidobsöd e drinobsöd bai pötit obsik. — 3. Kredob, das neif obik binonöv japikum ka olik, if binonöv so nulik äs olik. — 4. Fladet at vina pifidrinon so vifiko, das no äkanob kredön, das pifidrinon fa men te bal. — 5. Son möbela labom jigami jönikün in topäd at. — 6. Ünü minuts anik, älilob jütis tel. — 7. Vini no labob lomo.

8. Doatalin, kel piperon petuvon fa jibäldikan vifikumo, kas ispetof. — 9. Olabobs adelo pö säned supi härbatik, fiti, bubamiti ko brasid ä pötets, podis ä bünis. — 10. Lüükoy salade vinigi u zitroni, leüli, mutari, sali e pepi. — 11. Pods glofons su podabim (ü podep) e büns su bünabim (ü bünep). — 12. Kaviar binon vemo jerik, pötets binons nejeriks. — 13. Tuvoy fragis ed igo frambodis in fots provina jönik obsik. — 14. Binob vemo soafik.

TRADUÏU AL VOLAPUK

1. Jove, fumes després d'esmorzar? No, senyor, després d'esmorzar no, però de vegades fumo un o dos cigarrets després de dinar, mentre bec una tassa de cafè com més fort millor. — 2. El portamonedes de l'avar va ser furtat ahir per un lladre molt hàbil. — 3. Aquest ganivet no està prou afilat, no puc tallar la carn avui. — 4. El millor pa es fa amb farina de blat. — 5. El meu pa és més fresc que el seu. No, senyor, s'equivoca, el seu pa és menys fresc que no pas el meu.

6. La pala del vell la van trobar (va ser trobada) al celler, al costat de les ampolles del nostre millor vi; cal pensar (hom pot creure), doncs, que les ampolles més pròximes a la porta les va robar (van ser robades) per ell. — 7. La carn de vedell és més blanca que la carn de bou o de xai: és una de les carns més blanques, perquè és tan blanca com la de pollastre o gall dindi. — 8. L'infeliç va ficar el pa i les fruites a la seva panera. — 9. Estic passejant amb tres gossos. — 10. Què va crear Déu el tercer dia? L'home. — 11. En aquesta sopa hi ha massa sal.

SOLUCIONS

Traduccions: aliment, carn de vaca, dolç (menja), fàbrica de cervesa, llebre femella, flequer, lladre, mostassera, pomera, caçador, avantpassat, llebretó, més dolç, coliflor, rosegar, mongeta tendra, espera (imperatiu), no fumador, d'allò més dolç, cigarrera, introducció.

Paraules: juegiär, liegan, rufot, pöfan, sovadikün, pepiär, jikrolig, jipül, jipul, neflifik, peperöl, bünep, lavaran, risatafel, svinül, yagadog, salagik, gokülamit, soafan, daifetiär.

Traducció del volapuk: 1. El conillet corria alegrement pel bosc, però un caçador assedegat de sang va venir i el va matar salvatgement. — 2. La minyona diu que la sopera és damunt la taula, així que entrem, joves, al menjador, (i) mengem i beguem a pler. — 3. Crec que el meu ganivet estaria més afilat que el teu si fos tan nou com el teu. — 4. Aquesta ampolla de vi es va beure tan de pressa que jo no podia creure que se l'hagués begut un sol home. — 5. El fill de l'ebenista té la xicota més maca d'aquesta regió. — 6. En el transcurs d'uns minuts vaig sentir dos trets. — 7. No tinc vi a casa.

8. L'anell que s'havia perdut va ser trobat per l'anciana més ràpid del que ella esperava. — 9. Avui per sopar tindrem sopa de verdures, peix, carn de bou amb col i patates, pomes i peres. — 10. A l'amanida se li posa vinagre o llimona, oli, mostassa, sal i pebre. — 11. Les pomes creixen al pomer i les peres a la perera. — 12. El caviar és molt car, les patates són barates. — 13. Hom troba maduixes i fins i tot gerdons als boscos de la nostra bella província. — 14. Tinc molta set.

Traducció al volapuk: 1. O hiyunan! smökol-li pos janed olik? Nö, o söl! no pos janed, ab smökob anikna zigarülis bal u telis pos fided, du drinob bovületi kafa mögiküno nämöfika. — 2. Böb lavarana pätifon ädelo fa tifan vemo skilik. — 3. Neif at no binon saido japik, no kanob kötön miti adelo. — 4. Mekoy bodi gudikün binü vuitameil. — 5. Bod obik binon flifikum, ka olik. Nö! pölol, o söl! bod olik binon läs flifik, ka obik.

6. Jüp bäldikana pätuvon in kav lä flads vina obsik gudikün; klu kanoy kredön, das flads nilikün lä yan pätifons fa om. — 7. Bubülamit binon vietikum ka bubamit u jipamit; binon bal mitas vietikün, ibä binon so vietik äs gokülamit u dindunamit. — 8. Neläbikan äpladom bodi e flukis ini bodiär okik. — 9. Spatob ko dogs kil. — 10. Kisi God ejafom-li ün del mälid? Meni. — 11. In sup at sal tumödik binon.


V. Text.

Fidacem

Nügolobs nu ini fidacem famüla ritik. Jimatan äblümükof fidatabi gudiko. Petegon me tabastofed vietik ko däsinots rosadakölik. Su tab logobs bovedis tel, fokis tel, spunis tel, neifis tel e väris tel. Binons su tab i vinaflad, supiär e bodabäset. In supiär binon supaspun gretik, ed in bäset bodakötots anik. Anu matans fidons supi vamik ko pötit. Su kiens himatan labom mudasärvätüli. Su bovedamöb, in bov, binon loetamit ko pötets, e nilo bovüls tel pro kaf stanons. Flano binon flored binü gadaflors. Su kovenastul seaton kat, kel ya efidon e no plu faemon. Völaglok jonon, das binos düpalaf pos degtel. Da fenät solastrals sofik nüdranons ini fidacem: binos florüp.

El menjador. Ara entrem al menjador d'una família decent. La dona ha disposat bé la taula. Està coberta amb unes estovalles blanques amb dibuixos rosats. Sobre la taula hi veiem dos plats, dues forquilles, dues culleres, dos ganivets i dos gots. Hi ha també sobre la taula una ampolla de vi, una sopera i una cistella de pa. A la sopera hi ha una gran cullera de sopa i a la cistella algunes molles. Ara, la parella està menjant sopa calenta amb gana. Sobre els genolls, el marit té un tovalló. Al bufet, en un plat, hi ha un rostit amb patates, i a la vora dues tasses de cafè. Al costat, hi ha un ram de flors del jardí. En una butaca, hi ha (jeu) un gat que ja ha menjat i ja no té gana. El rellotge de paret indica que són dos quarts d'una. Per la finestra, tènues raigs de sol entren al menjador: és primavera.


V. Fragment literari.

Fey (fövot)

Tü del seimik, ven äbinof lä fon et, lü of vom pöfik äkömof, kel äbegof ofe ad givön ofe bosi ad drinön. „Go vilöfö! o digikan!” jipul jönik äsagof. E sunädo älavof lufladi okik, ed äkupof vati in top klinikün fona, ed äblinof vome lufladi, keli ädakipof laiduliko, dat vom ökanofös drinön fasilikumo! Ven vom gudik isatükof soafi okik, äsagof jipule: „Binol so jönik, so gudik ä so snatik, das mutob legivön ole bosi.” (Ibä jiatan äbinof fey, kel ilasumof magedi vilagavoma pöfik, ad küpedön viogretik leplüt jipula yunik at öbinon.) „Olegivob ole fägi,” fey äfovof, „das pö vöd alik, keli spikol, u flor u stoin jerabik osegolon se mud olik.”

(pofövöl)


La fada (continuació)

Un dia, quan era al costat d'aquella font, se li va acostar una pobra dona que li va demanar de beure. «Oh i tant, bona dona», va dir la noia bonica. I de seguida va esbandir el càntir, va pouar aigua del lloc més net de la font i la hi va portar a la dona, sostenint el càntir perquè no li costés tant de beure. Quan la bona dona va calmar la seva set, li va dir a la noia: «Ets tan bonica, tan bona i tan honesta, que t'haig de concedir un do». (Perquè era una fada que havia pres la forma d'una pobra dona del poble per veure fins on arribava l'amabilitat d'aquella jove.) «Jo us dono de do», va continuar la fada, «que per cada paraula que digueu, us sortirà de la boca una flor o una pedra preciosa».

(continuarà)