VUITENA LLIÇÓ
Gramàtica: adverbis, conjuncions de subordinació.
Afixos: -ab, -än, -iäl, -op, -ov.
Vocabulari: la feina, l'estudi.
Exercicis.
Text: Jul.
Fragment literari: Fey (continuació).
I. Gramàtica.
ADVERBIS
§ 55. — Els principals adverbis de lloc són: is, aquí; us, allà; kiöpo?, on?; kiöpio?, (cap) on?; kiöpao?, d'on?; valöpo, arreu, pertot; mo, lluny, cap allà; ge, de tornada; sü, cap amunt; föfo, al davant; pödo, al darrere; zi, al voltant; zi... zi, ara... ara; uto kö (utöpo kö), allà on.
§ 56. — Els principals adverbis de temps són: ai, sempre; neai, mai; kiüpo?, quan?; föro, alguna vegada; nu, ara; pas, no abans; suno, aviat; ya, ja; ebo, just, exactament; büo, abans, anteriorment; poso, després, posteriorment; suvo, sovint; änu, ara mateix, suara; onu, de seguida, immediatament; utü kü, quan (en el moment en què).
§ 57. — Els principals adverbis de mode són: äs, com (comparatiu); ba, potser; dönu, de nou; ga, certament; i, id, també; ibo, per això; igo, fins i tot, lö, dret; mi, malament; nog, encara; so, tan; te, només.
§ 58. — Els principals adverbis de quantitat són: plu, més; mu, summament; läs, menys; plü... plü, com més... més; vemo, molt; go, molt, enormement; tu, massa; tio, gairebé, quasi; liomödoto?, quant?; ze, bastant, força; zu, a més [a més].
§ 59. — Es poden formar adverbis a partir de qualsevol paraula només afegint la terminació -o: bü, abans → büo, anteriorment; det, dreta → deto, a la dreta; dis, sota → diso, a sota; flan, costat → flano, al costat; top, lloc → kitopo?, on?; plad, lloc → kiplado?, on?; kod, causa → kikodo?, per què?; mod, manera → kimodo?, com?; tim, temps → kitimo?, quan?; pos, després → poso, després, posteriorment; sis, des que → siso, des de llavors; töb, esforç → töbo, a penes, amb prou feines; fut, peu → futo, a peu; neit, nit → neito, de nit.
CONJUNCIONS DE SUBORDINACIÓ
§ 60. — Principals conjuncions de subordinació: ad, per; äsva, com si; nes, sense; bi; perquè; das, que; dat, per tal que; do, encara que; du, mentre; if, si; jüs, fins; ka, que; va, si; ven, quan.
§ 61. — A partir de qualsevol paraula es pot crear una conjunció de subordinació només afegint la terminació -ä: bü, abans → büä, abans que; kod, causa → kodä, per la qual cosa; mod, manera → modä, de manera que; pos, després → posä, després que; to, malgrat → toä, malgrat que.
II. Sufixos.
-ab significa «digne de», «que mereix»: het, odi → hetab, odiositat, hetabik, odiós.
-iäl indica inclinació, desig: labön, tenir → labiäl, desig de tenir, labiälik, àvid.
-ov indica possibilitat: breikön, trencar → breikov, trencabilitat, breikovik, trencable.
-än és el sufix dels països: Litaliyän, Itàlia; Spanyän, Espanya.
-op és el sufix dels continents: Siyop, Àsia; Frikop, Àfrica.
III.Vocabulari.
La feina, l'estudi. — Vob, stud.
|
biliet boed buk fagiologöm köv ladet lafab lärnod leod nämet num pad papür päm pämod pen pük stib tonat calasvist dramat fab fredadramat jenav lan lautot letälen liän lügadramat mär musig poed taledav teat tidal profäsoran säkön seilön stunidön suemön tanädön tanön tidön |
bitllet prestatge llibre ullera de llarga vista sobre (de carta) adreça alfabet lliçó ordre energia nombre pàgina paper quadern fullet ploma llengua llapis lletra col·lega drama faula comèdia història ànima obra (de ciència o art) geni (talent) vers tragèdia conte música poesia geografia teatre director (d'un col·legi) professor preguntar callar admirar entendre, enquadernar lligar ensenyar |
tidan zil Fransänapük bevüresod Vükiped fikulik gidik küpälik sapik sevärik stedik verätik visedälik vönik bläfön bükön dälälön flänükön gesagön jonön kalkulön klavön kondötön konön konsälön küpedön lärnön lobedön lobön lugön memön meugön nolön pönön preparön pronön tikodön tikön töbidön tradutön jeno plödü vaniko |
mestre fervor francès (llengua) Internet Viquipèdia difícil just, legítim atent assenyat, savi sever dret, recte correcte, just intel·ligent antic recompensar, venjar imprimir ésser indulgent franquejar (correus) respondre mostrar calcular mecanografiar, teclejar comportar-se contar, narrar aconsellar observar aprendre obeir lloar, elogiar mentir recordar tenir una mentalitat conèixer castigar, punir preparar pronunciar imaginar pensar esforçar-se, maldar traduir si es dóna el cas fora de debades, en va |
IV. Exercicis.
Traduïu les següents paraules: sevär, lärnöp, papüriär, fikul, lautön, meug, fasilükön, negidik, studön, sapan, nogna, taledav, bevüresodot, Nolal, kredab.
Formeu les següents paraules: multa, historiador, poeta, poema, pronúncia, atenció, lloc web, afirmatiu, millor, (el) millor, traduït per.
TRADUÏU DEL VOLAPUK
1. Ävilob färmükön yani, ab iperob kiki. 2. — Köbof heris okik me köb largentik. — 3. Spikol-li Volapüki? Badiko, ab spikob gudiko Speranti. — 4. Kel labon lilis ad lilön, utan lilonöd. — 5. Yeged et pelauton ön stül gudik. — 6. Läbik dinü pled, neläbik dinü löf. — 7. Man et ärönom, äsif diab äpöjuton omi. — 8. Tied binon tu saäbik, givolös obe vati vamik.
TRADUÏU AL VOLAPUK
1. Aquests dos nois s'estimen molt: sempre juguen junts. — 2. Acabo de comprar un ordinador nou, he pagat sis-cents cinquanta euros per ell. — 3. L'encantadora minyona juga amb la seva nina. — 4. Ella va morir deu anys abans que el seu pare. — 5. En cas que glaci, em quedaré a casa. — 6. Rússia és un país molt gran, més gran que Alemanya.
SOLUCIONS
Traduccions: severitat, escola, cartera, dificultat, escriure (una obra artística o intel·lectual), mentalitat, facilitar, injust, estudiar, savi, una altra vegada, geografia, correu electrònic, l'Omniscient, credibilitat.
Paraules: pönamon, jenavan, poedan, poedot, pron, küpäl, bevüresodaspad, siik, gudikumo, gudiküno, petradutöl fa.
Traducció del volapuk: 1. Vaig voler tancar la porta, però havia perdut la clau. — 2. Ella es pentina els cabells amb una pinta d'argent. — 3. Parles volapuk? Malament, però parlo bé l'esperanto. — 4. Qui té orelles per escoltar, que escolti. — 5. Aquest article està escrit amb bon estil. — 6. Afortunat en el joc, desafortunat en l'amor. — 7. Aquell home va córrer com si el perseguís el diable. — 8. El te és massa fort, dóna'm aigua calenta.
Traducció al volapuk: 1. Hipuls tel at vemo löfoms odi: pledoms ai kobo. — 2. änu eremob nünömi nulik, epelob pro on yurodis mältumluldeg. — 3. Jipul keinik pledof me pup okik. — 4. Edeadof mö yels deg bü fat okik. — 5. Ifü flodastom oblibob lomo. — 6. Rusän binon län vemo gretik, gretikum ka Deutän.
V. Text.
Jul.
Logobs in zänod kladacema penamatabis e stulis pro lärnans. Nedeto, len völ, stanon bukaramar, kel ninädon lärnabukis mödik su boeds lul. Föfo su geiled lövik stanom tidan, man vemo flenöfik bäldotü yels foldeg. Näi om stanon penamatab oma, su kel seatons buks e penöms anik. Julaboed blägik binon len völ; nilo binon kretiär.
Nedeto, lä julaboed, lagon taib lärnodas: jonon disini alvigik. Deto, lagon magod pro lärnod nolavik: magulon lupi, kel maifükon mudi e jonon linegi e tutis. Detü bukaramar lagon kaed, kel jonon Yuropi: logoy gudiko Fransäni, Lingläni e Deutäni. Dis kaed, su boed, stanons talaglöp kartonik e fagiologöm. Su boed votik logobs daluskopi.
Tidan penom numatis su julaboed, lärnans depenons onis su pämapads e dunons kalkulis. Poso tidan odadunom lärnodi dö gramat Volapüka, pük letälenik ela 'J. M. Schleyer'.
L'escola. Al mig d'aquesta aula hi veiem uns pupitres i unes cadires per als alumnes. A l'esquerra, a la paret, hi ha una prestatgeria que conté molts llibres de text en cinc prestatges. Al davant, en un podi baix, hi ha el mestre, un home de quaranta anys, molt amable. Al seu costat hi ha el seu escriptori, damunt del qual hi ha alguns llibres i bolígrafs.
A l'esquerra, al costat de la pissarra, hi penja la taula de lliçons: mostra el pla setmanal. A la dreta hi penja una il·lustració per a la classe de ciències: representa un llop que obre la boca i ensenya la llengua i les dents. A la dreta de la prestatgeria hi penja un mapa que mostra Europa: s'hi veuen clarament França, Anglaterra i Alemanya. Sota el mapa, en un prestatge, hi ha un globus terraqüi de cartó i una ullera de llarga vista. En un altre prestatge hi veiem un microscopi.
El mestre escriu números a la pissara, els alumnes els copien als quaderns i fan càlculs. En acabat, el mestre farà una classe sobre la gramàtica del volapuk, l'idioma genial de J. M. Schleyer.
V. Fragment literari.
|
Fey (fövot) „Binos-la vo vemo jönik,” daut äsagof neplütiko, „das ob mutob golön lü fon!” — „Vilob, das golol usio!” mot äsagof, „e gololöd sunädo!” Daut ägolof, ab ai murölo. Äsumof vasodi largentik jönikün, kel äbinon in löd. Töbo ikömof lä fon, ed älogof lädi vemo liegiko piklotöli, kel äkömof se fot ed äbegof ofe bosi ad drinön. (Jiatan äbinof fey ot, kel ilasumof magedi ledauta ad küpedön, viogretik bad jipula at äbinon.) „Ekömob-li isio,” jipul neplütik ä pleidik äsagof ofe, „ad
givön ole bosi ad drinön? Fümö! ekeblinob vasodi largentik
pato pro atos: ad givön ole, o läd! ad drinön. Ced obik binon,
das ol it sumol vati, if vilol drinön.” „Leno binol plütik,”
fey äsagof nen zun. „Benö! bi binol somo düniälik, okodob,
as legivot ole, das pö vöd alik, keli ospikol, u snek u frog
osegolon se mud olik.” (pofövöl) |
|
La Fada (continuació) «Només caldria!», va respondre la filla grollerament, «Anar a la font!». «Vull que hi vagis», va dir la mare, «i ara mateix!» Hi va anar, però tot rondinant. Havia agafat el recipient de plata més bonic que hi havia a l'habitatge. Així que va arribar a la font, va veure que del bosc sortia una bella dama, vestida exquisidament, que se li va acostar per demanar-li de beure. (Era la mateixa fada, que havia pres la forma i els vestits d'una princesa per veure fins on arribava la maldat d'aquella noia.) «Potser sí que us penseu que he vingut aquí», va dir orgullosa i esquerpa, «per donar-vos beure. Precisament he portat una gerra de plata per donar beure a la Senyora. Per mi beveu, vós mateix, si voleu». «No ets bona minyona», va dir la fada, sense enfadar-se. «Molt bé, com que ets tan servicial, et concediré el do que, amb cada paraula que diguis, et sortirà de la boca una serp o una granota.» (continuarà) |