VUITENA LLIÇÓ

Gramàtica: adverbis, conjuncions de subordinació.

Afixos: -ab, -än, -iäl, -op, -ov.

Vocabulari: la feina, l'estudi.

Exercicis.

Text: Jul.

Fragment literari: Fey (continuació).

I. Gramàtica.

ADVERBIS

§ 55. — Els principals adverbis de lloc són: is, aquí; us, allà; kiöpo?, on?; kiöpio?, (cap) on?; kiöpao?, d'on?; valöpo, arreu, pertot; mo, lluny, cap allà; ge, de tornada; sü, cap amunt; föfo, al davant; pödo, al darrere; zi, al voltant; zi... zi, ara... ara; uto kö (utöpo kö), allà on.

§ 56. — Els principals adverbis de temps són: ai, sempre; neai, mai; kiüpo?, quan?; föro, alguna vegada; nu, ara; pas, no abans; suno, aviat; ya, ja; ebo, just, exactament; büo, abans, anteriorment; poso, després, posteriorment; suvo, sovint; änu, ara mateix, suara; onu, de seguida, immediatament; utü kü, quan (en el moment en què).

§ 57. — Els principals adverbis de mode són: äs, com (comparatiu); ba, potser; dönu, de nou; ga, certament; i, id, també; ibo, per això; igo, fins i tot, lö, dret; mi, malament; nog, encara; so, tan; te, només.

§ 58. — Els principals adverbis de quantitat són: plu, més; mu, summament; läs, menys; plü... plü, com més... més; vemo, molt; go, molt, enormement; tu, massa; tio, gairebé, quasi; liomödoto?, quant?; ze, bastant, força; zu, a més [a més].

§ 59. — Es poden formar adverbis a partir de qualsevol paraula només afegint la terminació -o: bü, abans → büo, anteriorment; det, dreta → deto, a la dreta; dis, sota → diso, a sota; flan, costat → flano, al costat; top, lloc → kitopo?, on?; plad, lloc → kiplado?, on?; kod, causa → kikodo?, per què?; mod, manera → kimodo?, com?; tim, temps → kitimo?, quan?; pos, després → poso, després, posteriorment; sis, des que → siso, des de llavors; töb, esforç → töbo, a penes, amb prou feines; fut, peu → futo, a peu; neit, nit → neito, de nit.

CONJUNCIONS DE SUBORDINACIÓ

§ 60. — Principals conjuncions de subordinació: ad, per; äsva, com si; nes, sense; bi; perquè; das, que; dat, per tal que; do, encara que; du, mentre; if, si; jüs, fins; ka, que; va, si; ven, quan.

§ 61. — A partir de qualsevol paraula es pot crear una conjunció de subordinació només afegint la terminació -ä: bü, abans → büä, abans que; kod, causa → kodä, per la qual cosa; mod, manera → modä, de manera que; pos, després → posä, després que; to, malgrat → toä, malgrat que.

II. Sufixos.

-ab significa «digne de», «que mereix»: het, odi → hetab, odiositat, hetabik, odiós.

-iäl indica inclinació, desig: labön, tenir → labiäl, desig de tenir, labiälik, àvid.

-ov indica possibilitat: breikön, trencar → breikov, trencabilitat, breikovik, trencable.

-än és el sufix dels països: Litaliyän, Itàlia; Spanyän, Espanya.

-op és el sufix dels continents: Siyop, Àsia; Frikop, Àfrica.

III.Vocabulari.

La feina, l'estudi. — Vob, stud.

IV. Exercicis.

Traduïu les següents paraules: sevär, lärnöp, papüriär, fikul, lautön, meug, fasilükön, negidik, studön, sapan, nogna, taledav, bevüresodot, Nolal, kredab.

Formeu les següents paraules: multa, historiador, poeta, poema, pronúncia, atenció, lloc web, afirmatiu, millor, (el) millor, traduït per.

TRADUÏU DEL VOLAPUK

1. Ävilob färmükön yani, ab iperob kiki. 2. — Köbof heris okik me köb largentik. — 3. Spikol-li Volapüki? Badiko, ab spikob gudiko Speranti. — 4. Kel labon lilis ad lilön, utan lilonöd. — 5. Yeged et pelauton ön stül gudik. — 6. Läbik dinü pled, neläbik dinü löf. — 7. Man et ärönom, äsif diab äpöjuton omi. — 8. Tied binon tu saäbik, givolös obe vati vamik.

TRADUÏU AL VOLAPUK

1. Aquests dos nois s'estimen molt: sempre juguen junts. — 2. Acabo de comprar un ordinador nou, he pagat sis-cents cinquanta euros per ell. — 3. L'encantadora minyona juga amb la seva nina. — 4. Ella va morir deu anys abans que el seu pare. — 5. En cas que glaci, em quedaré a casa. — 6. Rússia és un país molt gran, més gran que Alemanya.

SOLUCIONS

Traduccions: severitat, escola, cartera, dificultat, escriure (una obra artística o intel·lectual), mentalitat, facilitar, injust, estudiar, savi, una altra vegada, geografia, correu electrònic, l'Omniscient, credibilitat.

Paraules: pönamon, jenavan, poedan, poedot, pron, küpäl, bevüresodaspad, siik, gudikumo, gudiküno, petradutöl fa.

Traducció del volapuk: 1. Vaig voler tancar la porta, però havia perdut la clau. — 2. Ella es pentina els cabells amb una pinta d'argent. — 3. Parles volapuk? Malament, però parlo bé l'esperanto. — 4. Qui té orelles per escoltar, que escolti. — 5. Aquest article està escrit amb bon estil. — 6. Afortunat en el joc, desafortunat en l'amor. — 7. Aquell home va córrer com si el perseguís el diable. — 8. El te és massa fort, dóna'm aigua calenta.

Traducció al volapuk: 1. Hipuls tel at vemo löfoms odi: pledoms ai kobo. — 2. änu eremob nünömi nulik, epelob pro on yurodis mältumluldeg. — 3. Jipul keinik pledof me pup okik. — 4. Edeadof mö yels deg bü fat okik. — 5. Ifü flodastom oblibob lomo. — 6. Rusän binon län vemo gretik, gretikum ka Deutän.

V. Text. 

Jul.

Logobs in zänod kladacema penamatabis e stulis pro lärnans. Nedeto, len völ, stanon bukaramar, kel ninädon lärnabukis mödik su boeds lul. Föfo su geiled lövik stanom tidan, man vemo flenöfik bäldotü yels foldeg. Näi om stanon penamatab oma, su kel seatons buks e penöms anik. Julaboed blägik binon len völ; nilo binon kretiär.

Nedeto, lä julaboed, lagon taib lärnodas: jonon disini alvigik. Deto, lagon magod pro lärnod nolavik: magulon lupi, kel maifükon mudi e jonon linegi e tutis. Detü bukaramar lagon kaed, kel jonon Yuropi: logoy gudiko Fransäni, Lingläni e Deutäni. Dis kaed, su boed, stanons talaglöp kartonik e fagiologöm. Su boed votik logobs daluskopi.

Tidan penom numatis su julaboed, lärnans depenons onis su pämapads e dunons kalkulis. Poso tidan odadunom lärnodi dö gramat Volapüka, pük letälenik ela 'J. M. Schleyer'.

L'escola. Al mig d'aquesta aula hi veiem uns pupitres i unes cadires per als alumnes. A l'esquerra, a la paret, hi ha una prestatgeria que conté molts llibres de text en cinc prestatges. Al davant, en un podi baix, hi ha el mestre, un home de quaranta anys, molt amable. Al seu costat hi ha el seu escriptori, damunt del qual hi ha alguns llibres i bolígrafs.

A l'esquerra, al costat de la pissarra, hi penja la taula de lliçons: mostra el pla setmanal. A la dreta hi penja una il·lustració per a la classe de ciències: representa un llop que obre la boca i ensenya la llengua i les dents. A la dreta de la prestatgeria hi penja un mapa que mostra Europa: s'hi veuen clarament França, Anglaterra i Alemanya. Sota el mapa, en un prestatge, hi ha un globus terraqüi de cartó i una ullera de llarga vista. En un altre prestatge hi veiem un microscopi.

El mestre escriu números a la pissara, els alumnes els copien als quaderns i fan càlculs. En acabat, el mestre farà una classe sobre la gramàtica del volapuk, l'idioma genial de J. M. Schleyer.

V. Fragment literari.