NOVENA LLIÇÓ

Gramàtica: conjuncions, predicatiu, concordància temporal.

Prefixos: dönu-, ge-.

Vocabulari: la natura.

Exercicis.

Text: Nat.

Fragment literari: Fey (fövot).

I. Gramàtica.

CONJUNCIONS

§ 62. — Les conjuncions principals són: e, ed, i; ä, äd, i a més a més; u, ud, o (elecció); ü, üd, o (identitat); ye, tanmateix; ibä, perquè, com [que], car; ni... ni, ni... ni; va... va; sia... sia; ekö, vet aquí, heus aquí; zi... zi, ara... ara.

Davant d'un mot que comença per consonant, es fa servir e, ä, u, ü; davant d'un mot que comença per vocal, es fa servir ed, äd, ud, üd.

PREDICATIU

§ 63. — Els adjectius predicatius es posen en acusatiu per diferenciar-los dels epítets: löfom vomis yunik, li agraden les dones joves; löfom vomis yunikis, li agraden les dones (que són) joves.

CONCORDÀNCIA TEMPORAL

§ 64. — Igual que en català, en les oracions subordinades es fa servir el temps verbal absolut: äpenom obe, das äbinom [estava] malädik.

II. Prefixos (adverbis usats com a prefixos).

dönu- significa «de nou, novament»: mekön, fer; dönumekön, refer; logön, veure-hi; dönulogön, tornar a veure, reveure.

ge- indica moviment o acció contra la direcció usual, retorn a l'estat original, devolució: sagön, dir; gesagön, respondre; kömön, venir; gekömön, tornar; veg, camí; geveg, camí de tornada.

III. Vocabulari.

La natura. — Nat.

IV. Exercicis.

Traduïu les següents paraules: reinabob, Jafal, sig, näsäkav, trenavab, böfan, kvär, kvilül, furmidanäst, flumedajol, hinim.

Traduïu les següents paraules: niu d'àguiles, ofegat (subst.), astrònom, raig de sol, natural, cascada, ornitologia, creació, ésser absent.

TRADUÏU DEL VOLAPUK

1. Rosad binon flor. — 2. Leon binon nim. — 3. Leone no givolöd nami. — 4. Sval äfliton love flumed, ibä etflanü ot svals votik äbinons. — 5. Disao de söf mug erönon disi bed, e nu rönon dis bed. — 6. Löfob ofi äsä dauti obik. — 7. Fredob vemo, das elükömobs. — 8. Binob fenik (fenob) dub jäf dela at, golob lü bed. — 9. Fat obik äblinom noe nötis vemo mödikis, abi podis mödik. — 10. Delo logobs soli klilik, e neito logobs muni paelik e stelis jönik. — 11. Kat obas fanon mugis te neito. — 12. Blod obik lödom in Sulüda-Deutän.

TRADUÏU AL VOLAPUK

1. Quedar-se amb un lleó és perillós. — 2. És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres. — 3. La cigala i la formiga és una faula de Lafontaine, un famós faulista francès. — 4. A reveure. — 5. Digui'm si vol esmorzar. — 6. Vull ser a l'estació un quart d'hora abans que surti el tren. — 7. Haig d'escriure una carta i no tinc bolígraf; puc fer servir el teu? — 8. En aquest bosc no vaig veure ni cérvols ni cabirols. — 9. La meva germana seia en un sofà, el meu germà era al costat de l'armari. — 10. Estava passejant pel carrer, un gran gos se'm va tirar al damunt i vaig quedar tombat.

SOLUCIONS

Traduccions: arc de Sant Martí, el Creador, sequedat, entomologia, vagó, bromista, gla, aguiló, formiguer, vora del riu, animal mascle.

Mots: kvilanäst, enoyölan, stelavan, solastral, natik, vatafal, bödav, jafäd, moön.

Traducció del volapuk: 1. La rosa és una flor. — 2. El lleó és un animal. — 3. No donis la mà a un lleó. — 4. L'oreneta va volar més enllà del riu, perquè a l'altra banda del riu hi havia altres orenetes. — 5. En sortir de sota el sofà, el ratolí va córrer (a amagar-se) sota el llit, i ara corre per sota el llit. — 6. L'estimo com a la meva filla. — 7. M'alegro molt que hàgim arribat. — 8. Estic cansat pel dia tan ocupat (per l'ocupació del dia), me'n vaig al llit. — 9. El meu pare no només va portar moltes nous, sinó també moltes pomes. — 10. De dia veiem el sol lluminós i de nit veiem la pàl·lida lluna i els bells estels. — 11. El nostre gat només atrapa ratolins a la nit. — 12. El meu germà viu al sud d'Alemanya.

Traducció al volapuk: 1. Ad blibön ko leon binos riskädik. — 2. Binos mödo fikulikum ad cödön oki it, kas ad cödön votikani. — 3. El “Zikad ä Furmid” binon fab hiela 'La Fontaine', faban Fransänik famik. — 4. Dönulogö! — 5. Sagolös obe, va vipol ad janedön. — 6. Vilob binön in stajon büikumo mö düpafoldil bal, kas tren odevegon. — 7. Mutob penön penedi, e no labob penömi; dalob-li gebön oliki? — 8. In fot at älogob ni stägis ni kapreolis. — 9. Sör obik äseadof su söf, blod obik ästanom lä ramar. — 10. Äspatob su süt, dog gretik äjutedon sui ob, e pädojedob.

V. Text.

Nat.

Nat binon vemo jönik in läns nilü povasirk. Logoy melajolis ko solamodonikam vemo jönik lä horit. Solastrals nidons kliliko e kölons goldiko lefogis. Dü soarikam, skapots geilik logotons köliks in solalit. Dü del ämistomülos ed ätepos, ab nu tep moon. Ye se lefogs anik, nog sekömons leklärs, e rein u nif falon sui bels.

Sömiti bela tegon nifajüd. In fälid löpik topon gladäd. In on flumon belaflumed, kel suno ovedon flumil stilik. Flumil at beiflumon dis pon labü boidastutöm telik, lasumon belaflumedi de vatafal votik, e flumon lü mel. Vü belaflumeds tel glofons biets. Su yebalän, lä jol detik flumila, len ponil, logobs tänadi e tänadanis.

Su mel, logobs nafis tel. Pianiko sol nepubon, e vefs ai plu stilikons.

La natura. La natura és molt bella als països pròxims al cercle polar. Hom hi pot veure costes amb una preciosa posta de sol a l'horitzó. Els raigs de sol brillen amb nitidesa i els núvols es tornen daurats. Cap al tard, els alts penya-segats semblen de colors a la llum del sol. Durant el dia hi ha hagut una tempesta i un temporal, però ara el temporal és lluny. No obstant això, d'alguns núvols encara hi surten llamps i cau neu o pluja a les muntanyes.

El cim de la muntanya està cobert per una capa de neu. En una alta vall hi ha una glacera. Hi flueix un torrent que aviat esdevindrà un tranquil rierol. El rierol passa per sota un pont amb doble balustrada, rep un altre torrent que ve d'una altra cascada i desemboca al mar. Entre els dos torrents hi creixen avets. En un prat, a la riba dreta del rierol, prop del pontet, hi veiem unes tendes i uns campistes.

A la mar hi veiem dos vaixells. A poc a poc, el sol desapareix i les ones es calmen cada cop més.

V. Fragment literari.