NOVENA LLIÇÓ

Gramàtica: conjuncions, predicatiu, concordància temporal.

Prefixos: dönu-, ge-.

Vocabulari: la natura.

Exercicis.

Text: Nat.

Fragment literari: Fey (fövot).


I. Gramàtica.

CONJUNCIONS

§ 62. — Les conjuncions principals són: e, ed, i; ä, äd, i a més a més; u, ud, o (elecció); ü, üd, o (identitat); ye, tanmateix; ibä, perquè, com [que], car; ni... ni, ni... ni; va... va; sia... sia; ekö, vet aquí, heus aquí; zi... zi, ara... ara.

Davant d'un mot que comença per consonant, es fa servir e, ä, u, ü; davant d'un mot que comença per vocal, es fa servir ed, äd, ud, üd.

PREDICATIU

§ 63. — Els adjectius predicatius es posen en acusatiu per diferenciar-los dels epítets: löfom vomis yunik, li agraden les dones joves; löfom vomis yunikis, li agraden les dones (que són) joves.

CONCORDÀNCIA TEMPORAL

§ 64. — Igual que en català, en les oracions subordinades es fa servir el temps verbal absolut: äpenom obe, das äbinom [estava] malädik.


II. Prefixos (adverbis usats com a prefixos).

dönu- significa «de nou, novament»: mekön, fer; dönumekön, refer; logön, veure-hi; dönulogön, tornar a veure, reveure.

ge- indica moviment o acció contra la direcció usual, retorn a l'estat original, devolució: sagön, dir; gesagön, respondre; kömön, venir; gekömön, tornar; veg, camí; geveg, camí de tornada.


III. Vocabulari.

La natura. — Nat.

däsärt

fälid

flumed

fog

fon

glad

God

gräl

horit

jol

komet

lak

lefog

leklär

leval

valem

lit

lut

mel

mun

nif

nisul

planet

pon

sean

sil

sül

sol

stel

steläd

stral

talaglöp

tof

vamot

vien

vol

volkan

nim

ber

cuk

giraf

hiopot

jamod

leefad

leon

lep

lup

mug

vab

dibik

kleilik

nidik

plenöfik

riskädik

sigik

bladön

falön

desert

vall

riu

boira

font

glaç

Déu

calamarsada

horitzó

riba, vora

cometa

llac

núvol

llamp

univers

universalitat

llum

aire

mar

lluna

neu

illa

planeta

pont

oceà

cel (físic)

cel (religiós)

sol

estel, estrella

constel·lació

raig

globus terraqüi

gota

temperatura

vent

món

volcà

animal

ós

ase

girafa

hipopòtam

camell

elefant

lleó

simi

llop

ratolí

vehicle

profund

clar

brillant

pla, llis

perillós

sec

bufar

caure

flam

flod

renar

saglied

tigrid

valüt

krokod

snek

bufod

frog

fit

kvil

laud

psitak

sval

svan

rab

reitak

näst

vum

näsäk

bien

furmid

musak

pab

raänid

vesep

zikad

biet

bueg

kvärep

sprotian

stam

tuig

vul

yeb

bob

jad

bot

cin

fer

kuprin

stal

nolüd

sulüd

lofüd

vesüd

tren

flumön

noyön

sovön

spatön

tonärön

väpön

vokön

böfo

mo

flama

gelada

guineu

porc senglar

tigre

balena

cocodril

serp

gripau

granota

peix

àguila

alosa

lloro

oreneta

cigne

corb

rossinyol

niu

cuc

insecte

abella

formiga

mosca

papallona

aranya

vespa

cigala

avet

faig

roure

brot

tronc

branca

arrel (botànica)

herba

arc

ombra

bot

màquina

ferro

coure

acer

nord

sud

est

oest

tren

fluir

ofegar

sembrar

passejar

tronar

fer bona olor

cridar

de broma

lluny


IV. Exercicis.

Traduïu les següents paraules: reinabob, Jafal, sig, näsäkav, trenavab, böfan, kvär, kvilül, furmidanäst, flumedajol, hinim.

Traduïu les següents paraules: niu d'àguiles, ofegat (subst.), astrònom, raig de sol, natural, cascada, ornitologia, creació, ésser absent.

TRADUÏU DEL VOLAPUK

1. Rosad binon flor. — 2. Leon binon nim. — 3. Leone no givolöd nami. — 4. Sval äfliton love flumed, ibä etflanü ot svals votik äbinons. — 5. Disao de söf mug erönon disi bed, e nu rönon dis bed. — 6. Löfob ofi äsä dauti obik. — 7. Fredob vemo, das elükömobs. — 8. Binob fenik (fenob) dub jäf dela at, golob lü bed. — 9. Fat obik äblinom noe nötis vemo mödikis, abi podis mödik. — 10. Delo logobs soli klilik, e neito logobs muni paelik e stelis jönik. — 11. Kat obas fanon mugis te neito. — 12. Blod obik lödom in Sulüda-Deutän.

TRADUÏU AL VOLAPUK

1. Quedar-se amb un lleó és perillós. — 2. És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres. — 3. La cigala i la formiga és una faula de Lafontaine, un famós faulista francès. — 4. A reveure. — 5. Digui'm si vol esmorzar. — 6. Vull ser a l'estació un quart d'hora abans que surti el tren. — 7. Haig d'escriure una carta i no tinc bolígraf; puc fer servir el teu? — 8. En aquest bosc no vaig veure ni cérvols ni cabirols. — 9. La meva germana seia en un sofà, el meu germà era al costat de l'armari. — 10. Estava passejant pel carrer, un gran gos se'm va tirar al damunt i vaig quedar tombat.

SOLUCIONS

Traduccions: arc de Sant Martí, el Creador, sequedat, entomologia, vagó, bromista, gla, aguiló, formiguer, vora del riu, animal mascle.

Mots: kvilanäst, enoyölan, stelavan, solastral, natik, vatafal, bödav, jafäd, moön.

Traducció del volapuk: 1. La rosa és una flor. — 2. El lleó és un animal. — 3. No donis la mà a un lleó. — 4. L'oreneta va volar més enllà del riu, perquè a l'altra banda del riu hi havia altres orenetes. — 5. En sortir de sota el sofà, el ratolí va córrer (a amagar-se) sota el llit, i ara corre per sota el llit. — 6. L'estimo com a la meva filla. — 7. M'alegro molt que hàgim arribat. — 8. Estic cansat pel dia tan ocupat (per l'ocupació del dia), me'n vaig al llit. — 9. El meu pare no només va portar moltes nous, sinó també moltes pomes. — 10. De dia veiem el sol lluminós i de nit veiem la pàl·lida lluna i els bells estels. — 11. El nostre gat només atrapa ratolins a la nit. — 12. El meu germà viu al sud d'Alemanya.

Traducció al volapuk: 1. Ad blibön ko leon binos riskädik. — 2. Binos mödo fikulikum ad cödön oki it, kas ad cödön votikani. — 3. El “Zikad ä Furmid” binon fab hiela 'La Fontaine', faban Fransänik famik. — 4. Dönulogö! — 5. Sagolös obe, va vipol ad janedön. — 6. Vilob binön in stajon büikumo mö düpafoldil bal, kas tren odevegon. — 7. Mutob penön penedi, e no labob penömi; dalob-li gebön oliki? — 8. In fot at älogob ni stägis ni kapreolis. — 9. Sör obik äseadof su söf, blod obik ästanom lä ramar. — 10. Äspatob su süt, dog gretik äjutedon sui ob, e pädojedob.


V. Text.

Nat.

Nat binon vemo jönik in läns nilü povasirk. Logoy melajolis ko solamodonikam vemo jönik lä horit. Solastrals nidons kliliko e kölons goldiko lefogis. Dü soarikam, skapots geilik logotons köliks in solalit. Dü del ämistomülos ed ätepos, ab nu tep moon. Ye se lefogs anik, nog sekömons leklärs, e rein u nif falon sui bels.

Sömiti bela tegon nifajüd. In fälid löpik topon gladäd. In on flumon belaflumed, kel suno ovedon flumil stilik. Flumil at beiflumon dis pon labü boidastutöm telik, lasumon belaflumedi de vatafal votik, e flumon lü mel. Vü belaflumeds tel glofons biets. Su yebalän, lä jol detik flumila, len ponil, logobs tänadi e tänadanis.

Su mel, logobs nafis tel. Pianiko sol nepubon, e vefs ai plu stilikons.

La natura. La natura és molt bella als països pròxims al cercle polar. Hom hi pot veure costes amb una preciosa posta de sol a l'horitzó. Els raigs de sol brillen amb nitidesa i els núvols es tornen daurats. Cap al tard, els alts penya-segats semblen de colors a la llum del sol. Durant el dia hi ha hagut una tempesta i un temporal, però ara el temporal és lluny. No obstant això, d'alguns núvols encara hi surten llamps i cau neu o pluja a les muntanyes.

El cim de la muntanya està cobert per una capa de neu. En una alta vall hi ha una glacera. Hi flueix un torrent que aviat esdevindrà un tranquil rierol. El rierol passa per sota un pont amb doble balustrada, rep un altre torrent que ve d'una altra cascada i desemboca al mar. Entre els dos torrents hi creixen avets. En un prat, a la riba dreta del rierol, prop del pontet, hi veiem unes tendes i uns campistes.

A la mar hi veiem dos vaixells. A poc a poc, el sol desapareix i les ones es calmen cada cop més.


V. Fragment literari.

Fey (fövot)

Töbo mot ofik iküpof ofi, ed ävokädof lü of: „Benö! o daut obik!” „Si! o mot!” jineplütikan ägesagof lü of, äsejedölo sneki bal e frogi bal. „O sül!” mot ävokädof, „kisi logob-li? De val at sör olik döbof; atosi omibläfob ofe!” E sunädo äderönof ad flapön ofi. Cil neläbik äfugof ed äklänedof oki mögiküno fago in fot. Son rega, kel ägekömom de yag, äkolkömom ofi, ed älogölo, das äbinof so jönik, äsäkom ofe, sekü kin äbinof lesoaliko is, e kodü kis ädrenof. „Liedö! o söl! mot obik emomofof obi se dom.”

(pofövöl)


La fada (continuació)

Així que la mare la va veure arribar, li va cridar: «Com ha anat, filla meva?» «Bé, mare», va contestar, de mala gana, llençant dues serps i una granota. «Déu meu!», va exclamar la mare, «Què estic veient? Tot és culpa de la seva germana, i m'ho pagarà». I tot seguit va córrer a apallissar-la. La pobra minyona va fugir i es va anar a amagar al bosc més proper. El fill del rei, que tornava de caçar, se la va trobar i, en veure-la tan bonica, li va preguntar què hi feia, tota sola, i per què plorava. «Ah, Senyor! La meva mare m'ha fet fora de casa».

(continuarà)