BREU HISTÒRIA DEL VOLAPUK

El volapuk («llengua del món»; vol «món», en forma genitiva, de l'anglès world + pük «llengua», de l'angès speak) és una llengua auxiliar internacional creada el 1879 pel sacerdot alemany Johann Martin Schleyer (1831-1912) i publicada el 1880. Es pot definir com una llengua aglutinant d'arranjament morfosintàctic acusatiu. Del 1881 al 1889 va gaudir d'un èxit notable. Es calcula que va arribar a tenir més de 100.000 seguidors a Europa i Amèrica. Es van celebrar tres congressos internacionals: el 1884 a Friedrichshafen (Alemanya), el 1887 a Munic (Alemanya) i el 1889 a la Sorbona de París. Al Congrés de 1884 es va fundar la Kadëm Bevünetik Volapüka (Acadèmia Internacional del Volapuk). El 1889 hi havia 316 manuals de volapuk en 25 llengües, 283 clubs i prop de 25 revistes. Tot i l'èxit inicial, les dissensions entre els seus partidaris, motivades pels intents de reforma, van impedir que el moviment prosperés. Vers el 1889, el moviment volapukista es trobava molt afeblit i amb prou feines va sobreviure a la mort de Schleyer.

Als anys 1920, el metge neerlandès Arie de Jong (1865-1957) va emprendre una reforma en profunditat de l'idioma amb la intenció de salvar el moviment volapukista, cosa que va aconseguir. El 1931, l'editorial neerlandesa Brill va publicar Gramat Volapüka (Gramàtica del volapuk), escrita per Arie de Jong en la nova versió de l'idioma, i un Diccionari alemany-volapuk-alemany amb les seves reformes, que van ser oficialitzades dos anys després pel cifal (màxim dirigent del moviment volapukista) Albert Sleumer i acceptades per la quasi totalitat dels parlants. Aquesta versió revisada de l'idioma és la que fan servir majoritàriament els volapukistes en l'actualitat.

Johann Martin Schleyer, creador del volapuk.

Portada del primer llibre del volapuk, publicat el 1880.