QUARTA LLIÇÓ

Gramàtica: temps i modes verbals; passiu; adverbis de temps.

Afixos: fäi-, mai-, -ef, -el, -em, -ian, -iel, -öp, üp.

Vocabulari: l'habitatge.

Exercicis.

Text: Länädadom lepalik.

Fragment lterari: Fey (fövot).

I. Gramàtica.

TEMPS I MODES VERBALS

§ 32. — Els temps dels verbs s'indiquen mitjançant prefixos. Les desinències personals són les mateixes, siguin quins siguin el temps i el mode.

Heus aquí els temps d'indicatiu:

                Temps                                              Prefix                         Exemple

En el present, el prefix a- generalment no es fa servir.

Hi ha tres temps de passat (ä-, e-, i-). El pretèrit (ä-), indica una acció que ha tingut lloc sense resultat, amb durada o sense: älöfom fati oka, estivama el seu pare; ädelo äspatob dü laf düpa ed äkolkömob fleni, ahir vaig passejar durant mitja hora i em vaig trobar amb un amic.

El present perfet (e-) indica un estat originat per una acció acabada: nilädan obik edeadom, el meu veí s'ha mort; ereidob buki at, he llegit aquest llibre.

El pretèrit perfet (i-) o plusquamperfet, indica una acció passada en relació amb una altra acció passada: ilogof dogi gretik in fot, ella havia vist un gran gos al bosc.

§ 33. — Els prefixos verbals també es fan servir en adverbis de temps:

adelo, avui; ädelo, ahir; edelo, abans-d'ahir; idelo, fa tres dies; odelo, demà; udelo, demà passat.

ayelo, aquest any, enguany; ämulo; el mes passat; ovigo, la setmana vinent; änu, ara mateix; onu, de seguida.

§ 34. — A més d'indicatiu i infinitiu (ja vists en la primera lliçó), hi ha quatre modes més, els quals es caracteritzen pels sufixos següents.

                  Mode                                               Sufix                      Exemple

L'optatiu és un imperatiu més gentil.

Els sufixos d'infinitiu i participi s'afegeixen a l'arrel nua: vob, acció de treballar, treball → vobön, treballar; voböl, que treballa; ävoböl, que va treballar; ovoböl, que treballarà.

Els sufixos d'imperatiu, optatiu i condicional s'afegeixen a l'arrel + desinència personal: vobol, treballes → vobolöd, treballa; vobols, treballeu → vobolsöd, treballeu; vobolsös, treballeu, si us plau; golom, ell va → golomöd, ell vagi; golomöv, ell aniria.

En qualsevol mode, es poden fer servir tots els temps i persones. Exemples:

• infinitiu: penön, escriure → äpenön, haver escrit; openön, haver d'escriure.

• participi: penöl, escrivint → äpenöl, havent escrit; openöl, havent d'escriure.

• volitiu: penolöd, escriu → äpenolöd, hagis hagut d'escrire; openolöd, hagis d'esciure.

• condicional: penoböv, escriuria → äpenoböv, hauria escrit.

§ 35. — Per formar el passiu, n'hi ha prou amb afegir el prefix p- (pa- en present) a la forma activa. Exemples: sumon, pren → pasumon, és pres; päsumon, va ser pres; pesumon, ha estat pres; pisumon, havia estat pres; posumon, serà pres; pusumon, haurà estat pres. Altres exemples:

• infinitiu: sumön, prendre → pasumön, ser pres; päsumön, haver estat pres.

• participi: sumöl, prenent → pasumöl, essent pres; päsumöl, havent estat pres; posumöl, havent de ser pres.

• imperatiu: sumolöd, pren → pasumolöd, sigues pres; päsumolöd, fossis pres.

• condicional: sumoböv, jo prendria → pasumoböv, jo fos pres.

§ 36. — La preposició fa indica l'agent de l'acció: pänunob fa flen, vaig ser informat per un amic. La preposició me indica el mitjà de l'acció: pänunob me pened, vaig ser informat amb una carta.

II. Afixos

fäi- indica tancament: lök, pany → fäilökön, tancar (amb clau).

mai- indica obertura: lök, pany → mailökön, obrir (amb clau).

-ef indica conjunt d'individus: men, home, persona → menef, humanitat.

-el indica fabricant: juk, sabata → jukel, sabater.

-em indica conjunt de coses: bled, fulla → bledem, fullatge.

-ian indica màquina, agent: tovön, elevar → tovian, grua.

-iel indica màquina de fabricar: kluf, clau (de clavar) → klufiel, màquina de fabricar claus.

-öp indica lloc: pot, correu → potöp, oficina de correus; kiöp? on?

-üp indica temps, període: cil, infant → cilüp, infantesa.

III. Vocabulari.

L'habitatge. — Lödöp.

IV. Exercicis.

Traduïu les següents paraules: zesüdot, fidacem, cemil, kasedan, yanil, löpot, flenef, drinamon, möbem, jikvisinan, iyelo, lunüp, ottimo, jukifabrik, fil, filet.

Formeu les següents paraules: dormitori, ossamenta, habitatge, cuina, bany, escala, dormitori (lloc destinat a dormir), dentadura, menjador (lloc destinat a menjar), cabells, amplada, carreró, riquesa.

TRADUÏU DEL VOLAPUK

1. Yan kava pifärmükon fa jidünan e kat no äkanon segolön se kav asoaro. — 2. Lädül äsegolof tü düp jölid se slipacem ko jipul; ägolofs löpio ed ätuvofs in fidacem moti frediko ko himatan okik spiköli. — 3. Lü kin domil et leduton-li? Lü obs. — 4. Lüblod obik olabom in sälun gretik okik lokis mödik. — 5. Man, älogölo atosi, äfugom.

6. Blodil pobanom fa sör gretik oka in banöp, ab bi stom binon vemo vamik adelo, pobanom fa of su bakun vidik lä slipacem. — 7. Züamöp zifa obsik vemo palöfon fa obs; suvo visitobs us flenis, kels lödons in domil fredik, len fot gretik, no fagü stons vemo gretiks; ogolobs usio udelo. — 8. Givolöd obe, o söl, könädili te bali! — 9. Menefe bal, püki bal. — 10. Düp kinid binos-li? Binos düp mälid.

TRADUÏU AL VOLAPUK

1. A París es veuen moltes xemeneies sobre les teulades de les cases. — 2. El despatx del meu marit és entre el saló i el menjador, al costat de l'escala. — 3. L'ocell es va menjar quatre o cinc grans de blat que tenia a la mà. — 4. L'antic mobiliari del menjador va ser donat a la vella minyona pels seus amos. — 5. El mobiliari del teu dormitori estarà format per un llit, una calaixera i tres cadires.

6. Aquest matí, fills meus, heu estat rentats massa ràpid per la jove criada; sortiu del saló i renteu-vos molt bé, al lavabo, les mans i la cara, que no estan nétes. Sí, tieta, però dóna'ns la clau del dormitori, la porta del qual està tancada. — 7. Si fes bon temps aquest estiu, l'antiga església seria visitada per molta gent de la ciutat; però no fa bon temps. — 8. Els infants són estimats pels seus pares.

SOLUCIONS

Traduccions: necessitat (cosa necessària), menjador, cambró, castellà (habitant d'un castell), porteta, cim, grup d'amics, propina, mobiliari, cuinera, l'any anterior a l'any passat, (molt de) temps, alhora, fàbrica de sabates, foc.

Paraules: slipacem, bomem, lödöp, kvisinöp, banöp, tridem, slipöp, tutem, fidöp, herem, vid, sütil, lieg.

Traducció del volapuk: 1. La porta del celler havia estat tancada per la criada i el gat no va poder sortir del celler ahir. — 2. La senyoreta va sortir a les vuit del dormitori amb la noia; van pujar i van trobar la mare al menjador, parlant alegrement amb el seu marit. — 3. A qui pertany aquesta caseta? A nosaltres. — 4. El meu cunyat tindrà molts miralls grossos al seu enorme saló. — 5. L'home, en veure això, va fugir.

6. El germà petit ha de ser banyat per la seva germana gran al bany, però com que el temps és molt calorós avui, serà banyat per ella a l'ample saló, al costat del dormitori. — 7. Els voltants de la nostra ciutat són molt estimats per nosaltres; hi anem sovint per visitar (hi visitem) uns amics que viuen en una alegre caseta, al costat d'un gran bosc, no gaire lluny d'unes pedres enormes; hi anirem demà passat. — 8. Senyor, doneu-me només una monedeta! — 9. Una llengua per a una humanitat. — 10. Quina hora és? Són les sis.

Traducció al volapuk: 1. Logoy in 'Paris' su domanufs cimis mödik. — 2. Penamacem himatana obik äbinon vü sälun e fidacem, lä tridem. — 3. Böd äfidon vuitagranis fol u lulis, kelis älabob su nam. — 4. Möbem bäldik fidacema pägivon jidünane bäldik fa mastans ofik. — 5. Möbem slipacema olik obinädon me bed bal, layetamöb bal e stuls kil.

6. Agödo, o cils oba! pälavols fa jidünan yunik tu vifiko; segolsöd se sälun e lavolsöd vemo gudiko, in klünöp, namis e logodis olsikis, kels no binons kliniks. Si! o zian! ab givolöd obes kiki slipacema, kela yan pefäilökon. — 7. If stom binonöv jönik ahitüpo, glüg bäldik pavisitonöv fa zifans mödik; ab stom no jönon. — 8. Cils palöfons fa pals oksik.

V. Text.

Länädadom lepalik.

Dom lepalas obsik su länäd binon ni kased ni domil, ab dom pluteadik e kovenik. Binon pedadilon vemo gudiko. Su donatead tuvobs säluni, sälunili lemota obsik e fidacemi. Goloy löpio me tridem vidik lü teads löpik. Su tead balid binons noe slipacems kil ko klünöps, abi penamacem lefata obik, zänodü kel stanon penamatab ko tapäd grünik; nedeto, vü fenäts tel, bukaramar labon pladi oka vemo koveniki. Tead at pezüon me bakun lunik. Tead telid binädon te me slipacems ko möbem jönilik pro flens. Dono, nilü kavs, binon kvisinöp veitik. Zü länädadom okik lefat obsik labom gadi gretik, kö defons ni flors jönik, ni fotil densitik, vemo plitik dü hitüp.

La casa de camp dels avis. La casa dels nostres avis al camp no és ni un castell ni una caseta, sinó una casa confortable amb diverses plantes. Està molt ben dividida. A la planta baixa hi trobem el saló, la sala d'estar de la nostra àvia i el menjador. Per una ampla escala pugem a les plantes superiors. A la primera planta no sols hi trobem tres dormitoris amb lavabo, sinó també el despatx del meu avi, al mig del qual hi ha un gran escriptori amb una catifa verda; a l'esquerra, entre les dues finestres, la biblioteca és en un lloc molt bo. Aquesta planta està envoltada per un llarg balcó. La segona planta només consta d'un dormitori per als amics, amb un bonic mobiliari. A sota, prop dels cellers, hi ha una àmplia cuina. Al voltant de la seva casa de camp el nostre avi té un gran jardí, on no manquen ni belles flors ni un espès boscany, molt agradable durant l'estiu.

VI. Fragment literari.