QUARTA LLIÇÓ

Gramàtica: temps i modes verbals; passiu; adverbis de temps.

Afixos: fäi-, mai-, -ef, -el, -em, -ian, -iel, -öp, üp.

Vocabulari: l'habitatge.

Exercicis.

Text: Länädadom lepalik.

Fragment lterari: Fey (fövot).

I. Gramàtica.

TEMPS I MODES VERBALS

§ 32. — Els temps dels verbs s'indiquen mitjançant prefixos. Les desinències personals són les mateixes, siguin quins siguin el temps i el mode.

Heus aquí els temps d'indicatiu:

                Temps                                              Prefix                         Exemple

Present

Pretèrit

Present perfet

Pretèrit perfet

Futur

Futur perfet

(a-)

ä-

e-

i-

o-

u-

vobom, ell treballa (està treballant).

ävobom, ell treballava (estava treballant).

evobom, ell ha treballat.

ivobom, ell havia treballat.

ovobom, ell treballarà (estarà treballant).

uvobom, ell haurà treballat.

En el present, el prefix a- generalment no es fa servir.

Hi ha tres temps de passat (ä-, e-, i-). El pretèrit (ä-), indica una acció que ha tingut lloc sense resultat, amb durada o sense: älöfom fati oka, estivama el seu pare; ädelo äspatob dü laf düpa ed äkolkömob fleni, ahir vaig passejar durant mitja hora i em vaig trobar amb un amic.

El present perfet (e-) indica un estat originat per una acció acabada: nilädan obik edeadom, el meu veí s'ha mort; ereidob buki at, he llegit aquest llibre.

El pretèrit perfet (i-) o plusquamperfet, indica una acció passada en relació amb una altra acció passada: ilogof dogi gretik in fot, ella havia vist un gran gos al bosc.

§ 33. — Els prefixos verbals també es fan servir en adverbis de temps:

adelo, avui; ädelo, ahir; edelo, abans-d'ahir; idelo, fa tres dies; odelo, demà; udelo, demà passat.

ayelo, aquest any, enguany; ämulo; el mes passat; ovigo, la setmana vinent; änu, ara mateix; onu, de seguida.

§ 34. — A més d'indicatiu i infinitiu (ja vists en la primera lliçó), hi ha quatre modes més, els quals es caracteritzen pels sufixos següents.

                  Mode                                               Sufix                      Exemple

Participi

Imperatiu

Optatiu

Condicional

-öl

-öd

-ös

-öv

voböl, que treballa.

vobolöd, treballa.

vobolös, treballa, si us plau.

vobolöv, treballaries.

L'optatiu és un imperatiu més gentil.

Els sufixos d'infinitiu i participi s'afegeixen a l'arrel nua: vob, acció de treballar, treball vobön, treballar; voböl, que treballa; ävoböl, que va treballar; ovoböl, que treballarà.

Els sufixos d'imperatiu, optatiu i condicional s'afegeixen a l'arrel + desinència personal: vobol, treballesvobolöd, treballa; vobols, treballeuvobolsöd, treballeu; vobolsös, treballeu, si us plau; golom, ell vagolomöd, ell vagi; golomöv, ell aniria.

En qualsevol mode, es poden fer servir tots els temps i persones. Exemples:

  • infinitiu: penön, escriureäpenön, haver escrit; openön, haver d'escriure.

  • participi: penöl, escrivintäpenöl, havent escrit; openöl, havent d'escriure.

  • volitiu: penolöd, escriuäpenolöd, hagis hagut d'escrire; openolöd, hagis d'esciure.

  • condicional: penoböv, escriuriaäpenoböv, hauria escrit.

§ 35. — Per formar el passiu, n'hi ha prou amb afegir el prefix p- (pa- en present) a la forma activa. Exemples: sumon, prenpasumon, és pres; päsumon, va ser pres; pesumon, ha estat pres; pisumon, havia estat pres; posumon, serà pres; pusumon, haurà estat pres. Altres exemples:

  • infinitiu: sumön, prendrepasumön, ser pres; päsumön, haver estat pres.

  • participi: sumöl, prenentpasumöl, essent pres; päsumöl, havent estat pres; posumöl, havent de ser pres.

  • imperatiu: sumolöd, prenpasumolöd, sigues pres; päsumolöd, fossis pres.

  • condicional: sumoböv, jo prendriapasumoböv, jo fos pres.

§ 36. — La preposició fa indica l'agent de l'acció: pänunob fa flen, vaig ser informat per un amic. La preposició me indica el mitjà de l'acció: pänunob me pened, vaig ser informat amb una carta.


II. Afixos

fäi- indica tancament: lök, pany fäilökön, tancar (amb clau).

mai- indica obertura: lök, pany mailökön, obrir (amb clau).

-ef indica conjunt d'individus: men, home, persona menef, humanitat.

-el indica fabricant: juk, sabatajukel, sabater.

-em indica conjunt de coses: bled, fulla bledem, fullatge.

-ian indica màquina, agent: tovön, elevar tovian, grua.

-iel indica màquina de fabricar: kluf, clau (de clavar) klufiel, màquina de fabricar claus.

-öp indica lloc: pot, correu potöp, oficina de correus; kiöp? on?

-üp indica temps, període: cil, infantcilüp, infantesa.


III. Vocabulari.

L'habitatge. — Lödöp.

dom

lom

baged

bakun

fenät

glun

kased

kav

kik

klädöm

körten

kusen

layet

layetamöb

lok

lök

matrad

möb

mön

nuf

nufed

penamacem

ramar

sälun

söf

stul

tab

tapäd

tead

donatead

televid

trid

yad

yan

bled

böb

fil

klün

könäd

län

mon

pened

rüd

süt

tal

top

topäd

vuitagran

yof

blegik

bi

klu

casa

llar

parquet

balcó

finestra

terra (pis)

castell

celler

clau (per obrir)

bressol

cortina

coixí

calaix

calaixera

mirall

pany

matalàs

moble

mur

teulada

sostre

despatx

armari

saló

sofà

cadira

taula

catifa

pis, planta

planta baixa

televisió

graó

pati, corral

porta

fulla

portamonedes

foc

higiene personal

moneda

país

diners

carta

tub

carrer

terra

lloc

regió

gra de blat

plaer

corb (corbat)

entre (dos)

perquè

doncs, per tant

kodä

bam

bed

cem

cim

densitik

koveniälik

liegik

nilik

veitik

vidik

zesüdik

banön

binädön me

binälön in

blinön

bumön

dasumön

defön

distukön

färmükön

filetön

filön

golön löpio

kolkömön

kvisinön

lavön

ledutön lü

lödön

nexänön

nügolön

prünön

seadön

seatön

segolön

stanön

visitön

vivön

xänön

änu

lomo

us

usio

bevü

dub

fo

po

pos

se

ni... ni

noe... abi

per la qual cosa

banc (seient)

llit

cambra

xemeneia

dens

confortable

ric

pròxim, proper

ampli, vast

ample

necessari

banyar

constar de

consistir en

portar (a un lloc)

construir

acceptar

faltar, mancar

destruir

tancar

escalfar

cremar

pujar

trobar-se (amb)

cuinar

rentar

pertànyer a

viure, habitar

baixar

entrar

prestar, deixar

seure

jeure

sortir

estar dret

visitar

teixir

pujar

ara mateix, suara

a casa

allà

cap allà

entre (més de dos)

abans (temps)

sobre, tocant a

per, per mitjà de

davant

darrere

després (temps)

de (origen, procedència)

ni... ni

no només... sinó també


IV. Exercicis.

Traduïu les següents paraules: zesüdot, fidacem, cemil, kasedan, yanil, löpot, flenef, drinamon, möbem, jikvisinan, iyelo, lunüp, ottimo, jukifabrik, fil, filet.

Formeu les següents paraules: dormitori, ossamenta, habitatge, cuina, bany, escala, dormitori (lloc destinat a dormir), dentadura, menjador (lloc destinat a menjar), cabells, amplada, carreró, riquesa.

TRADUÏU DEL VOLAPUK

1. Yan kava pifärmükon fa jidünan e kat no äkanon segolön se kav asoaro. — 2. Lädül äsegolof tü düp jölid se slipacem ko jipul; ägolofs löpio ed ätuvofs in fidacem moti frediko ko himatan okik spiköli. — 3. Lü kin domil et leduton-li? Lü obs. — 4. Lüblod obik olabom in sälun gretik okik lokis mödik. — 5. Man, älogölo atosi, äfugom.

6. Blodil pobanom fa sör gretik oka in banöp, ab bi stom binon vemo vamik adelo, pobanom fa of su bakun vidik lä slipacem. — 7. Züamöp zifa obsik vemo palöfon fa obs; suvo visitobs us flenis, kels lödons in domil fredik, len fot gretik, no fagü stons vemo gretiks; ogolobs usio udelo. — 8. Givolöd obe, o söl, könädili te bali! — 9. Menefe bal, püki bal. — 10. Düp kinid binos-li? Binos düp mälid.

TRADUÏU AL VOLAPUK

1. A París es veuen moltes xemeneies sobre les teulades de les cases. — 2. El despatx del meu marit és entre el saló i el menjador, al costat de l'escala. — 3. L'ocell es va menjar quatre o cinc grans de blat que tenia a la mà. — 4. L'antic mobiliari del menjador va ser donat a la vella minyona pels seus amos. — 5. El mobiliari del teu dormitori estarà format per un llit, una calaixera i tres cadires.

6. Aquest matí, fills meus, heu estat rentats massa ràpid per la jove criada; sortiu del saló i renteu-vos molt bé, al lavabo, les mans i la cara, que no estan nétes. Sí, tieta, però dóna'ns la clau del dormitori, la porta del qual està tancada. — 7. Si fes bon temps aquest estiu, l'antiga església seria visitada per molta gent de la ciutat; però no fa bon temps. — 8. Els infants són estimats pels seus pares.

      SOLUCIONS

Traduccions: necessitat (cosa necessària), menjador, cambró, castellà (habitant d'un castell), porteta, cim, grup d'amics, propina, mobiliari, cuinera, l'any anterior a l'any passat, (molt de) temps, alhora, fàbrica de sabates, foc.

Paraules: slipacem, bomem, lödöp, kvisinöp, banöp, tridem, slipöp, tutem, fidöp, herem, vid, sütil, lieg.

Traducció del volapuk: 1. La porta del celler havia estat tancada per la criada i el gat no va poder sortir del celler ahir. — 2. La senyoreta va sortir a les vuit del dormitori amb la noia; van pujar i van trobar la mare al menjador, parlant alegrement amb el seu marit. — 3. A qui pertany aquesta caseta? A nosaltres. — 4. El meu cunyat tindrà molts miralls grossos al seu enorme saló. — 5. L'home, en veure això, va fugir.

6. El germà petit ha de ser banyat per la seva germana gran al bany, però com que el temps és molt calorós avui, serà banyat per ella a l'ample saló, al costat del dormitori. — 7. Els voltants de la nostra ciutat són molt estimats per nosaltres; hi anem sovint per visitar (hi visitem) uns amics que viuen en una alegre caseta, al costat d'un gran bosc, no gaire lluny d'unes pedres enormes; hi anirem demà passat. — 8. Senyor, doneu-me només una monedeta! — 9. Una llengua per a una humanitat. — 10. Quina hora és? Són les sis.

Traducció al volapuk: 1. Logoy in 'Paris' su domanufs cimis mödik. — 2. Penamacem himatana obik äbinon vü sälun e fidacem, lä tridem. — 3. Böd äfidon vuitagranis fol u lulis, kelis älabob su nam. — 4. Möbem bäldik fidacema pägivon jidünane bäldik fa mastans ofik. — 5. Möbem slipacema olik obinädon me bed bal, layetamöb bal e stuls kil.

6. Agödo, o cils oba! pälavols fa jidünan yunik tu vifiko; segolsöd se sälun e lavolsöd vemo gudiko, in klünöp, namis e logodis olsikis, kels no binons kliniks. Si! o zian! ab givolöd obes kiki slipacema, kela yan pefäilökon. — 7. If stom binonöv jönik ahitüpo, glüg bäldik pavisitonöv fa zifans mödik; ab stom no jönon. — 8. Cils palöfons fa pals oksik.


V. Text.

Länädadom lepalik.

Dom lepalas obsik su länäd binon ni kased ni domil, ab dom pluteadik e kovenik. Binon pedadilon vemo gudiko. Su donatead tuvobs säluni, sälunili lemota obsik e fidacemi. Goloy löpio me tridem vidik lü teads löpik. Su tead balid binons noe slipacems kil ko klünöps, abi penamacem lefata obik, zänodü kel stanon penamatab ko tapäd grünik; nedeto, vü fenäts tel, bukaramar labon pladi oka vemo koveniki. Tead at pezüon me bakun lunik. Tead telid binädon te me slipacems ko möbem jönilik pro flens. Dono, nilü kavs, binon kvisinöp veitik. Zü länädadom okik lefat obsik labom gadi gretik, kö defons ni flors jönik, ni fotil densitik, vemo plitik dü hitüp.

La casa de camp dels avis. La casa dels nostres avis al camp no és ni un castell ni una caseta, sinó una casa confortable amb diverses plantes. Està molt ben dividida. A la planta baixa hi trobem el saló, la sala d'estar de la nostra àvia i el menjador. Per una ampla escala pugem a les plantes superiors. A la primera planta no sols hi trobem tres dormitoris amb lavabo, sinó també el despatx del meu avi, al mig del qual hi ha un gran escriptori amb una catifa verda; a l'esquerra, entre les dues finestres, la biblioteca és en un lloc molt bo. Aquesta planta està envoltada per un llarg balcó. La segona planta només consta d'un dormitori per als amics, amb un bonic mobiliari. A sota, prop dels cellers, hi ha una àmplia cuina. Al voltant de la seva casa de camp el nostre avi té un gran jardí, on no manquen ni belles flors ni un espès boscany, molt agradable durant l'estiu.


VI. Fragment literari.

Fey (fövot)

Bi alan löfon kösömiko pösodi, kel sümon ad on, i mot at älöfof ladöfäliko dauti bäldikün okik, ed äsenälof leigüpo heti vemikün ta jiyunikünan. Äbligof ofi ad fidön in kvisinöp ed ad vobön laiduliko. Bevü dins votik, cil neläbik at ämutof golön aldeliko telna lü top vemo fagik ad kupön vati, ed ad blinön domio lufladi gretik ko vat pefulüköli.

(pofövöl)


La fada (continuació)

Com que tots solem estimar les persones que se'ns assemblen, aquesta mare adorava la seva filla gran, i al mateix temps tenia una terrible aversió per la petita. La feia menjar a la cuina i treballar sense parar. Entre altres coses, aquesta pobra minyona havia d'anar dues vegades al dia a pouar aigua en un lloc molt llunyà i portar a casa un gran càntir ple.

(continuarà)