Plin smalik

Antoine de Saint-Exupéry

El petit príncep

Antoine de Saint-Exupéry

KAPIT: 1

Seimna, ven älabob bäldoti yelas mäl, elogob magodi magifik in buk dö fot neviodik, kel pitiädon: „Jenots pebeliföl”. Us pimagulon snek: ‚Boa constrictor’, kel äslugon natädanimi. Ekö! kopied magoda.

CAPÍTOL 1

Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix.

In buk änunoy: „Sneks: ‚Boa constrictor’ < slugons fanoti löliko, nes cuvön oni. Poso no kanons mufön e slipons dü muls mäl ad dicetön oni.”
El llibre deia: "Les boes s'empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió."
Ettimo lunüpo ämeditob dö ventürs in cöngul, ed — obo täno — eplöpob me kölastib ad däsinön däsinoti obik balid. Sevabo: däsinoti obik, nüm: 1. Äbinon soik:
Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així:

Ejonob mastavoboti oba daülanes ed esäkob ones, va däsinot oba jeikon onis.
Vaig ensenyar la meva obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els feia por.
Egespikons obe: „Kikodo cedol-li, das hät kanonöv jeikön obis?”
Em van respondre :"¿ Per què hauria de fer por un barret ?"
Däsinot oba no ämagulon häti. Ämagulon sneki: ‚Boa constrictor’, kel ädiceton leefadi. Täno edäsinob ninedi sneka: ‚Boa constrictor’, dat daülans ökanons suemön osi. Neodons ai plänis. Däsinot obik, nüm: 2 < äbinon soik:
El meu dibuix no representava un barret. Representava una boa que digeria un elefant. Aleshores vaig dibuixar l'interior de la boa, perquè les persones grans ho poguessin entendre. Sempre necessiten explicacions. El meu dibuix número 2 era així:
Daülans ekonsälons obe ad zedön däsini snekas: ‚Boa constrictor’, efe dulogamovikas u nedulogamovikas, ed ad nitedälön buikumo tefü taledav, jenav, kalkulav e gramat. So eklemob bäldotü lifayels mäl karieri magifik pänana. Pesäkuradükob dub nesek däsinota obik, nüm: 1, e däsinota obik, nüm: 2. Daülans neai suemons ito bosi, e binos fenüköl pro cils ad gevön ones ai plu plänedis.
Les persones grans em van aconsellar que deixés estar els dibuixos de boes obertes i tancades i que més valia que m'interessés per la geografia, la història, el càlcul i la gramàtica. Així va ser que vaig abandonar a l'edat de sis anys una magnífica carrera de pintor. M'havia desanimat el fracàs del dibuix número 1 i del dibuix número 2. Les persones grans no entenen mai res, totes soles, i per als nens és molt pesat haver-los de donar sempre explicacions i més explicacions.
Sekü atos, ämutob välön jäfüdi votik, e pla etos elärnob ad stirön flitömis. Äflitob valöpo in vol. E taledav vo efruton obi vemo. Äsevedob, vio ödistidoy pö logam balid Tsyinäni ed eläni ‚Arizona’. Atos binon vemo frutik, if epölavegoy neito
Per això vaig haver d'escollir un altre ofici i vaig aprendre a pilotar avions. He volat una mica per tot el món. I la geografia, és veritat, m'ha servit molt. Sabia distingir, al primer cop d'ull, la Xina d'Arizona, És molt útil, si t'has perdut durant la nit.
So dü lifatim oba äkosädob suvo ko mens fefik mödik. Älifob lunüpo bevü daülans. Eküpedob onis nilao. Atos no vemo egudükumon cedi obik dö ons.
D'aquesta manera, al llarg de la vida, he tingut un pila de contactes amb una pila de gent seriosa. He viscut molt entre les persones grans. Les he vistes de molt a prop. Això no ha fet millorar gaire la meva opinió.
Ven ikolkömob pösodi, kel ijinon lü ob boso tikafägik, äjonob atane diseinü sperimänt däsinoti obik, nüm: 1, keli ai äkipedob. Ävilob seivön, va jenöfo pösod et äbinon-la suemik. Ab alan igespikon obe: „At binon hät.” Täno no äspikob etane dö sneks: ‚Boa constrictor’, ni dö fots neviodik, ni dö stels. Älönülob ma suema⸗ mod ona. Äspikob etane dö kadapled: ‚bridge’, dö golf, dö bolit e dö kravats. E daülan at vemo äkotenon ad vedön sevädikan mana so visedälika.
Quan en trobava una que em semblava una mica lúcida, hi feia l'experiment del dibuix numero 1, que sempre he conservat. Volia saber si era realment comprensiva. Però sempre em responia: "És un barret." Aleshores ja no li parlava ni de boes, ni de selves verges, ni d'estrelles. Em posava al seu nivell. Li parlava de bridge, de golf, de política i de corbates. I la persona gran estava ben contenta d'haver conegut un home tan assenyat.