CINQUENA LLIÇÓ

Gramàtica: les preposicions.

Sufixos: -al, -äm, -im, -öm.

Vocabulari: els estris de la llar.

Exercicis.

Text: Caniselidöp gretik.

Fragment literari: Lup e kapar (fab).

I. Gramàtica.

PREPOSICIONS

§ 37. — Les principals preposicions de lloc són:

• in i tö. Totes dues signifiquen «en», però in defineix una superfície o volum imprecisos i tö defineix un punt precís: in zif, a la ciutat; tö zän zifa, al centre de la ciutat.

• bevü i vü. Totes dues signifiquen «inter», però vü indica una posició precisa en l'espai que separa dues o més coses i bevü indica la situació d'una cosa en un conjunt d'objectes: gad binon vü doms tel, el jardí és entre (les) dues cases; jim obik äbinon in layet bevü yegs difik, les meves tisores són al calaix entre diferents objectes.

§ 38. — La direcció de moviment no s'indica amb un cas especial, sinó amb la forma acusativa de la preposició:

• kat stanon su tab, el gat és damunt la taula → kat bunon sui tab, el gat puja a la taula d'un salt; dog rönon disi tab, el gos corre (a amagar-se) sota la taula.

§ 39. — Les principals preposicions de temps són:

• ün i tü. Totes dues signifiquen «en», però ün defineix un temps imprecís i tü defineix un moment precís: ün nifüp, en hivern; tü düp jölid soara, a les vuit del vespre.

§ 40. — Les altres preposicions principals són:

§ 41. — Qualsevol arrel es pot convertir en preposició afegint la terminació -ü: def, manca → defü, a manca de; dist, diferència → distü, a diferència de; fut, peu → futü, als peus de; lom, llar → lomü ob, a ca meva; nem, nom → nemü, en nom de; yuf, ajuda → yufü, amb l'ajuda de.

§ 42. — Totes les preposicions exigeixen que darrere hi vagi només el nominatiu, fins i tot quan hi ha direcció de moviment.

§ 43. — Totes les preposicions poden funcionar com a prefixos: bevünetik, internacional; fospik, pròleg; nenkazetik, inaccentuat; poszedel, tarda; segolön, sortir.

II. Sufixos.

-al indica cap al més alt nivell: cif, cap → cifal, gran mestre («cifal»);

-äm indica òrgan: flitön, volar → flitäm, ala; gen, sexe → genäm, genitals.

-im indica doctrina: sogäd, societat → sogädim, socialisme.

-öm indica eina, instrument: flitöm, avió; telefon, telefonada → telefonöm, telèfon.

III. Vocabulari.

Els estris de la llar. — Yegs konömik.

yeg din boad bog bok bov boved bovül böket bötöm buon buonitiröm caf cafed flad fod fok fög furnod glok jim jüpül vär can cäk cif deb fluk gasin juit härbat kad kod kredit lanal lanan magad naf proletanef nünöm selidöp tood zän flon fran lirad mak poun ruab yurod fägik frutik fulik japik lölik platik saludik skilik stümik balatön begön blibükön bunön glidön

objecte objecte, cosa, afer fusta caixa caixa, capsa atuell, recipient plat tassa galleda safata tap (de suro) llevataps caldera casserola ampolla dalla forquilla martell forn rellotge tisores pala got article (de comerç) xec cap (el superior) deute fruita gas d'enllumenat plaer hortalissa, verdura targeta causa crèdit esperit superior esperit magatzem vaixell, nau proletariat ordinador botiga auto, cotxe centre florí holandès franc lira (u. m.) marc (u. m.) lliura ruble euro capaç útil ple esmolat, afilat tot, sencer pla sant hàbil estimat unir-se demanar deixar (lloc) saltar saludar

kandel karaf kluf kolat lampad lantär leköp luflad lümät nad neif peän sak saov skal skrub spag spun svip tub tüb vap cöpön dalestimön dämükön däsinön dicetön filidön finükön frenön jimön kipön kötön kvänön letön nägön nedön pänön polön pölön primön skulturön slifön smufükön spelön sumön tegön tirön vätön vetön vilön vipön yümön telefon no plu ä, äd pato reto saido süpo benö! ag! vi!

espelma brocal clau (de clavar) carbó llum (estri) llanterna copa gerra, càntir llumí agulla ganivet agulla de cap bossa, sac serra pot, olla cargol, vis espurna cullera escombra barril cubeta gas picar (amb el picot) respectar espatllar, fer malbé dibuixar digerir encendre acabar, finir frenar tallar (amb tisores) tenir, mantenir tallar (amb ganivet) apagar deixar, permetre cossir necessitar pintar portar, dur errar, equivocar-se començar esculpir relliscar planxar esperar prendre, agafar cobrir estirar, tirar pesar (tr.) pesar (intr.) voler desitjar connectar telefonada ja no, no més i també principalment a més [a més], d'altra banda prou de sobte bé! ai!

IV. Exercicis.

Traduïu les següents paraules: penöm, penömem, lavabov, däsinot, floraskal, büo, neskilik, frut, nefrutik, boadöp, bokil, leflad, kodü, plaädön, skil, poso, pänot, dämot, fidömem, nünömav, namü, primü, buön, taik, televidöm.

Formeu les següents paraules: cosidora, jardiner, cuinera, cap de cuina, amanuense, tornavís, rellotger, culler, balança, aparell digestiu, al començament de, escultura, cèntim.

TRADUÏU DEL VOLAPUK

1. Labob moni at de fat ola, kel ai äbinom gudik kol pöfikans. — 2. Fidömem binädon me spun, fok, neif, vär e boveds ömik: supaboved, boveds platik, bovedils.— 3. Jikvisinan äpolof ini kvisinöp böketi fulik me kolat; poso äsvipof me svip ed ätovädof me jüpülil kolatagranilis tegöl gluni in cem fo kvisinöp. — 4. Peäns e nads päpladons fa jinägan ini bokil, kel seaton su tab. — 5. Stuls stanons lä tab. — 6. Ziom oba binom pö täv jü fin hitüpa. — 7. Nif smeton lo sol. — 8. Efrenom-li saidiko?

9. Fat omik edeadom dub maläd badik. — 10. Ogolob odödelo ko flen obik, skulturan, sui länäd, lü blod omik, kel binom pänan; ed olödobs lä atan dü vig lölik bal. — 11. Kiöpo ätuvol-li däsinotis dauta obik, e kiöpio äpladol-li onis? Ätuvob, o läd, däsinotis dis söf in sälun, ed äpladob onis ini layet penamataba lädüla 'Sophia'. — 12. Mun binon len sil. — 13. Nemü Fat ä Son ä Saludalanal.  —14. O proletans länas valik, balolsöd olis!

TRADUÏU AL VOLAPUK

1. Senyors, em podrien dir sobre quina taula es posarà el llum? Es deixarà sobre la taula on es troba ara, al costat del test. — 2. El gos estava jugant ahir al jardí amb els nens; de sobte, va arrencar a córrer i va travessar el carrer fins a la casa del veí, i ara ja no vol venir a casa. — 3. Tres sacs de carbó costen tres o quatre lliures aquest hivern. — 4. Ella es va morir deu anys abans que el seu pare. — 5. Ell parlava com a cap. — 6. Ell parlava com un cap.

7. El cuiner va posar damunt el forn de la cuina una bella safata de fusta, i aquesta va quedar (va ser) completament danyada per les espurnes. — 8. Entrem, si voleu, al meu saló; allà, senyors, davant els quadres de molt bons pintors, parlareu plàcidament sobre l'agradable o fins i tot útil d'un bonic quadre o d'una bonica escultura. — 9. No anirà al dentista avui a causa de la malaltia de la seva mare. — 10. Fica el llevataps, els claus i el martell en aquesta caixa. — 11. El meu veí té dos pollastres, vuit gallines, quinze oques i vint conills. — 12. El tercer congrés de volapuk va tenir lloc contra la voluntat de Schleyer.

SOLUCIONS

Traduccions: bolígraf, estoig, rentamans, dibuix, test, anteriorment, maldestre, utilitat, inútil, llenyer, capsa, ampolla grossa, a causa de, substituir, habilitat, després, quadre, dany, coberteria, informàtica, en mans de, al començament de, tenir preferència per, contrari, televisor.

Paraules: jinägan, gadan, jikvisinan, kvisinöpacif, penan, skruböm, glokan, lespun, vätöm, dicetäm, primü, skulturot, yurodazim.

Traducció del volapuk: 1. Tinc aquests diners del teu pare, que sempre va ser bo envers els pobres. — 2. La coberteria consta de cullera, forquilla, ganivet, got i diversos plats: plat soper, plats plans, plats de postres (platets). — 3. La cuinera va portar a la cuina una galleda plena de carbó; després va escombrar amb una escombra i va traspalar amb una pala petita els trossos de carbó que cobrien el terra del vestíbul. — 4. Les agulles de cap i de cosir van ser ficades per la cosidora en una capsa que hi ha damunt la taula. — 5. Les cadires són al costat de la taula. — 6. El meu oncle està de viatge fins al final de l'estiu. — 7. La neu es fon amb el sol. — 8. Va frenar prou?

9. El seu pare es va morir d'una mala malaltia. — 10. Aniré dijous que ve amb el meu amic, l'escultor, al camp, a casa del seu germà, que és pintor; i ens estarem en casa d'aquest tota una setmana. — 11. On vas trobar els dibuixos de la meva filla, i on els vas ficar? Senyor, vaig trobar els dibuixos a sota el sofà del saló, i els vaig ficar en el calaix de l'escriptori de la senyoreta Sofia. — 12. La lluna és al cel. — 13. En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. — 14. Proletaris de tots els països, uniu-vos.

Traducció al volapuk: Plidö! sagolsös, obe, o siörs, sui tab kinik opladoy-li lampadi? Oblibükoy oni su tab, kö stanon nu, lä floraskal. — 2. Dog äpledon ädelo in gad ko cils; süpo, ärönon love süt ini dom nilädana, e nu no plu vilon kömön lomio. Benö! o flen obik, leadolöd blibön oni us. — 3. Sakäds kil labü kolats frädons anifüpo pounis kil u folis. — 4. Edeadof mö yels deg bü fat okik. — 5. Äspikom as cif. — 6. Äspikom äs cif.

7. Hikvisinan äpladom sui furnod kvisinöpa bötömi jönik binü boad, ed ut pädämükon löliko fa spags. — 8. Nügolobsöd, if vilols, ini sälun oba; us, o söls! fo pänots pänanas vemo gudikas, ospikols juito dö plitöf ud igo frutöf däsinota u skulturota jönikas. — 9. No ogolom lü tutisanan adelo kodü maläd mota okik. — 10. Pladolöd buonitirömi, klufis e fögi ini bog at. — 11. Nilädan obik labom higokis tel, jigokis jöl, jiganis deglul e kroligis teldeg. — 12. Volapükakongred kilid päjenükon ta vil ela 'Schleyer'.

V. Text.

Caniselidöp gretik

In zif obik dabinons selidöps mödik, ab i caniselidöp gretik, in kel kanoy tuvön canis valasotik. Logolsöd vomi jönik at: binof jidunetäb. Müfof nüremaluvabi, ini kel pladof canis, kelis ävälof. In nam nedetik polof saki, ini kel opladof poso remotis okik. Jiselan stanof lä vätöm pro cans, kels paselons ma vet (härbats, fluks, e r.). Lä segolöp binons käds, kö seadofs jikädans lä kalkulacins, kels payümons len zänanünöm. Atimo, no plu peloy me frans, maks, flons u lirads, ab me yurods. Jidunetäb, kel äfinükof nüremi okik, nu pelof me kreditakad. Poso, osegolof se caniselidöp, ogolof jü motoravab e omovegof lü lom okik.

Els grans magatzems. A la nostra ciutat hi ha moltes botigues, però també uns grans magatzems on es poden trobar tota mena d'articles. Vegeu aquesta bella dona: és una clienta. Empeny un carret de la compra on fica els articles que ha triat. A la mà esquerra porta una bossa on ficarà després les seves compres. Hi ha una venedora al costat d'una bàscula per als articles que es venen a pes (verdures, fruites, etc.). Al costat de la porta de sortida hi ha les caixes, on seuen les caixeres amb les seves calculadores connectades a l'ordinador central. Avui dia ja no es paga amb francs, marcs, florins o lires, sinó amb euros. La clienta, que ha acabat de fer la seva compra, paga ara amb una targeta de crèdit. En acabant, sortirà del magatzem, anirà fins a l'automòbil i conduirà cap a casa.

VI. Fragment literari.