EL VOLAPUK A CATALUNYA

Extret de l'article "El volapük a Espanya" de Roberto Garvía, publicat a Kataluna Esperantisto núm. 370, desembre 2021.

Si hem de jutjar per les notícies de premsa, a Catalunya el volapük tingué una acollida més càlida que a la resta de la península. Segons anuncià La Vanguardia, l’octubre de 1885 (això és, poques setmanes abans que Letamendi fes la seva xerrada al Círculo Filológico de Madrid), un grup de «persones conegudes a les lletres i en les arts» havia creat una associació per a l’estudi i difusió del volapük. El moment era perfecte, atès que els preparatius per a l’organització de l’Exposició Universal de 1888 ja havien començat. Aviat començaren a anunciar-se cursos de volapük a Barcelona. El març de 1886, el Col·legi Galavotti, una escola de comerç, n’oferia dos cursos. Ja aleshores, Juan Costa, professor de llengües estrangeres, acabava de publicar la primera edició d’El Volapük: novísima gramática de la lengua mercantil universal. També en 1886, un cert A. Malevolti, professor de llengües estrangeres, publicà, amb J. Roselló Vilà com a segon autor, Idioma universal: Curso completo de volapük, i començà a impartir classes al Círculo de la Juventud Mercantil.

Al marge de les escoles de comerç, el volapük també fou promogut en cercles propers al catalanisme. Així ho feren, per exemple, Antoni Riera i Villaret (1865-1931), vicepresident de la secció de Medicina del Centre Escolar Catalanista i autor del Primer diccionario completo volapük-español y español-volapük, i Ramón Arabía i Solanas (1850-1920), president de l’Associació Catalana d’Excursions. Sembla que aquesta branca del moviment volapükista publicà un setmanari de curta durada, també anomenat El Volapük  [...]. Dels comentaris dels de Guadalajara, sembla obvi que el setmanari barceloní tenia un perfil catalanista, cosa que no era del seu grat:

A Barcelona, els entusiastes [volapükistes] han publicat alguns números del setmanari El Volapük, que fa temps que hem deixat de rebre. Molt ens temem que el nefand consorci del volapük amb la política, de seguida condemnat per nosaltres, hagi estat el que ha fet morir aquesta publicació, que hagués pogut prestar grans serveis a la nostra causa, que és d’humanitat, i per tant aliena completament a les opinions de partit.

De l’associació de volapükistes que anuncià La Vanguardia el 1885 no en queda rastre. Sí que hi ha notícies d’intents posteriors de crear l’associació. El 1886 es succeïren diverses reunions amb aquest motiu, però totes fracassaren. En 1887, els volapükistes barcelonins convocaren una reunió «definitiva» amb el mateix propòsit, i l’any següent dues de «definitives» més, però també resultaren infructuoses. El pessimisme que el 1888 ja havia començat a estendre’s dins del moviment internacional possiblement esgotà les energies dels volapükistes catalans.

Antoni Riera i Villaret, metge sabadellenc pioner del volapuk a Catalunya.

Gramàtica de Juan Coste, publicada a Barcelona el 1886.