DESENA LLIÇÓ
Gramàtica: interjeccions.
Prefixos: be-, da-, fa-, fi-, mi-.
Vocabulari: la vida social.
Exercicis.
Text: Hibäldikan.
Fragment literari: Fey (fi).
Fragment literari: Hüm Volapüka.
I. Gramàtica.
INTERJECCIONS
§ 65. — Les principals interjeccions autònomes són: adyö, adéu; ag, ai (sorpresa, lament); ekö, guaita; ö, eh; vi, ai (plany); vö, exacte; yö, hurra. Generalment, les interjeccions van seguides d'un signe d'exclamació.
II. Prefixos.
be- fa transitius els verbs intransitius: golön su veg, anar pel camí → begolön vegi, recórrer el camí; eslipom in bed, ha dormit en un llit → ebeslipom bedi, "ha dormit (en) un llit".
També canvia la categoria de l'objecte: tifön bosi, robar una cosa → betifön eki, robar a algú; planön bimi, plantar un arbre → beplanön belili, plantar un turó.
da- indica grau superior a le-: binön, ésser → dabinön, existir; lefat, avi → dalefat, besavi; tuvön, trobar → datuvön, descobrir, inventar.
fa- indica absència: binön, ésser → fabinön, ésser absent.
fi- significa «fins al final»: fidön, menjar → fifidön, menjar del tot; penön, escriure → fipenön, acabar d'escriure.
mi- indica acció realitzada malament o erròniament: kondötön, comportar-se → mikondötön, comportar-se malament.
III. Vocabulari.
La vida social. — Lif sogik.
|
nolav lekan rel glüg kultan katulik tem protästan yudan rabinan sogädim gität komip krig milit vaf limun lon püd sepül slop
stim vim zun bidäd dalabot dustod penedamäk reg stajon stän tat ted zäl fümik jaludik leigik libik nämädik nedöfik neflagiälik pleidik vobedik benedön benovipön blunedön |
ciència art religió església capellà catòlic temple protestant jueu rabí socialisme dret batalla guerra exèrcit arma almoina llei pau tomba qualitat de membre o soci honor humor enuig raça propietat, possessió indústria segell rei estació estendard estat comerç festa cert, segur gelós igual lliure poderós, potent perfecte modest orgullós efectiu beneir felicitar batejar |
sünagog slam mascid bib gospul kuraan Godinoam bolit katädim kobädim breikön büadön cödön dagetön dajonön dalabön danön danüdön dälön dugön dulön gaenön galedön getön jäfön jedön jinön jütön kondanön mafön mofön muadön nofülön nosikön pidön plekön plonön savön sedön sinön stebön vunön vüdön nendoto ot sevabo |
sinagoga islam mesquita Bíblia (nom propi) Evangeli Alcorà ateisme (nom comú) política capitalisme comunisme trencar decretar jutjar adquirir presentar posseir agrair ballar, dansar autoritzar conduir, guiar durar guanyar guardar rebre ocupar-se llençar semblar disparar condemnar mesurar menar divertir ofendre cessar lamentar resar queixar-se salvar enviar pecar restar, romandre ferir convidar, invitar sens dubte mateix és a dir, això és |
IV. Exercicis.
Traduïu les següents paraules: Nets-Pebalöl, yufan, brekö!, fümiko, cödal, Frikopan, sekü, slaman, glidö!, dani ladöfik!, rabinal, slopan, stimik.
Formeu les següents paraules: Estats Units d'Amèrica, exrei, de cap manera, llengua auxiliar, conductor, ferida, industrial (subst.), reenviar, amb l'ajuda de, fer ais, afanya't!, felicitats!
TRADUÏU DEL VOLAPUK
1. Els “Deadanöp ela 'Sinera'” e “Buk stunidotas” binons poedots Katalonänapükik. — 2. Els “Hiel 'Bearn' ü sälun pupas” e “Lok pebreiköl” binons lekoneds tel Katalonänapükik. — 3. Volapüka-kongred valemik kilid päjenükon in 'Paris' ün gustul yela 1889. — 4. Eglidom büä emogolom. — 5. Lifoy no ad fidön, ab fidoy ad lifön. — 6. Cils äbinons-li pö zäl et? Si! elogob onis.
TRADUÏU AL VOLAPUK
1. En l'idioma volapuk hi veiem la futura llengua del món sencer. — 2. A l'home que ha pecat sense voler, Déu el perdona fàcilment. — 3. Havent trobat una poma, me la vaig menjar. — 4. Em va agradar perquè (degut al fet que) estava nua. — 5. Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.
6. Encara feia calor, tot i que el sol ja era baix. — 7. És molt crèdul: fins i tot les coses més increïbles que li diu la gent més poc creïble (no creïble), se les creu a l'instant. — 8. Dóna'm aquest bonic llibre de contes. — 9. El llac dels cignes.
SOLUCIONS
Traduccions: Nacions Unides, ajudant, crac!, segurament, jutge, africà, a conseqüència de, musulmà, hola, moltes gràcies, gran rabí, membre (individu), estimat.
Paraules: Tats-Pebalöl Meropa ü Lamerikän, läxreg, lenö!, yufapük, dugan, vun, dustodan, dönusedön, yufü, viön, vifö!, benovipö!
Traducció del volapuk: Cementiri de Sinera i Llibre de meravelles són uns poemes en català. — 2. Bearn o la sala de les nines i Mirall trencat són dues novel·les en català. — 3. El tercer Congrés Universal de Volapuk va tenir lloc a París en agost de 1889. — 4. Va saludar abans d'anar-se'n. — 5. No es viu per menjar, sinó que es menja per viure. — 6. Els nens són en aquella festa? Sí, jo els hi he vist.
Traducció al volapuk: 1. Küipobs püki “Volapük” püki fütürik vola lölik. — 2. Mene nendesino esinöle God pardom fasiliko. — 3. Etuvölo podi, efidob oni. — 4. Äplitof obi, medä änüdof. — 5. Givolsöd ele 'Cæsar' utosi, kelos duton lü 'Cæsar', e Gode utosi, kelos duton lü God.
6. Nog ävamos, toä sol ya ädonon. — 7. Binom vemo kredälik: kredom igo dinis nekredovikün, kelis mens nekredabik konons ome. — 8. Givolös obe märabuki jönik et. — 9. Svanalak.
V. Text.
Hibäldikan.
Ün poszedel latafluküpik, man bäldik gudiko peklotöl, ädoniovegom nevifiko ve süt; äjinos, das ägegolom lomio de spat; ibä snabajuks omik, kels ädutons lü vogäd pasetik, äbinons püfiks.
Bambudastafi lunik labü gnob goldik äpolom dis brad; me logs dofik oka, in kels yun lölik ipasetiköl äjinon edakipön oki, e kels ätaädons bisariko ta herem nifavietik oma, älogom takediko ziöpio u donio lü zif, kel in voal soarasola ätopon fo om.
Äjinom tio binön foginan, ibä te nemödikans beigolanas äglidons omi, do öman nenvilädo pämüton ad logön ini logs fefik at.
El vell. Un vespre de final de tardor, un home vell i ben vestit baixava lentament pel carrer.
A jutjar per la pols que cobria les seves sabates amb sivella, passades de moda, tornava a casa després de donar un tomb.
Sota el braç duia un llarg bastó de bambú amb el puny daurat. Els seus ulls obscurs, en els quals semblava haver-se refugiat tota la joventut perduda, contrastaven estranyament amb els seus cabells blancs com la neu. Mirava tranquil·lament al seu voltant o cap a la ciutat, envoltada pels vapors del sol que ja declinava.
Semblava gairebé un foraster, perquè només uns pocs transeünts el saludaven, tot i que molts sentien la irresistible curiositat de mirar aquells ulls tan greus.
Nota. Text de l'escriptor alemany Theodor Storm, considerat una de les figures més importants del realisme alemany. Traducció al volapuk de Johann Schmidt, amb correccions de Daniil Morozov. La traducció al català és nostra.
VI. Fragment literari.
|
Fey (fin) Leson, kel älogom, das se mud ofik pärlats e diamains aniks äsegolons, äbegom ofe ad sagön ome, kiöpao atos äkömon. Äkonof ome ventüri lölik oka. Leson ävätälom, das fäg et ofa älabon völadi gretikum, ka val, keli kanoyöv givön as jigamagivot jibaonüle votik. Ädugom ofi lü ledom rega: fat okik, kö ämatikom ko of. Ab dö sör ofik kanobs sagön, das ävedof so hetabik, das mot lönik ofa ämomofof ofi; e jipul neläbik, äzigolölo mödiko, e no ätuvölo eki, kel ävilon getedön ofi, ädeadof suniko in spadül seimik fota. |
|
La fada (fi) El fill del rei, que va veure que de la boca li sortien algunes perles i diamants, li va demanar que li expliqués a què treia cap tot allò. Ella li va relatar tota la seva aventura. El fill del rei va considerar que un do com aquell valia més que tot el que es pogués donar com a dot a una altra, la va dur al palau del rei, el seu pare, i s'hi va casar. Quant a la seva germana cal dir, però, que es va fer odiar tant que la seva pròpia mare la va fer fora de casa, i la desgraciada, després d'haver corregut molt sense trobar ningú que la volgués a casa seva, se'n va anar a morir en un racó del bosc. |
VII. Fragment literari addicional.
|
Hüm Volapüka
Sumobsöd svistama stäni! Neflenami obs hetobs. Dakipobsöd ga baläli! Volapüki beyubobs. Vokädobsöd ko cifal: “Menefe bal, püki bal!”
Kis okanon-li plu svistön Lölika vola menis? Kis plu ogudükumon-li, Ka pük bal onas stadis? Klu vokädobsöd bu val: “Menefe bal, püki bal!”
Cifal püka ga lifomös! Lifonsös slopans ona! Volapük ai floronös, E spiked jönik ona! Klu tonosös love tal: “Menefe bal, püki bal!” |
Himne del volapuk
Prenguem l'estendard de la fraternitat! Odiem l'enemistat. Conservem la unitat! Celebrem junts el volapuk. Exclamem amb el descobridor: «Una llengua per a una humanitat!»
Què pot agermanar més Els homes d'arreu del món? Què millorarà més Que una llengua els seus estats? Així doncs, anunciem pel món: «Una llengua per a una humanitat!»
Visca el descobridor de l'idioma! Visca els seus adeptes! Que la llengua mundial floreixi sempre, I la seva bella divisa! Soni, doncs, per tota la terra: «Una llengua per a una humanitat!» |