SEGONA LLIÇÓ

Gramàtica: pronoms i adjectius personals i possessius; datiu i acusatiu; verb.

Sufixos: -af, -av, -ep, -il.

Vocabulari: el cos humà.

Exercicis.

Text: Siens mena.

Fragment literari: Fey (prim).

I. Gramàtica.

PRONOMS PERSONALS

§ 13. — Els pronoms personals són: ob, jo; ol, tu; om, ell; of, ella; on, (sense indicació de sexe); obs, nosaltres; ols, vosaltres; oms, ells; ofs, elles; ons, (sense indicació de sexe).

Generalment, quan hom s'adreça a una sola persona, es fa servir ol, tu.

El pronom personal indefinit és oy, hom; el recíproc és od, l'un a l'altre.

§ 14. — El pronom reflexiu, això és, el pronom relacionat amb el subjecte principal de la frase, és ok, si (en singular), oks, si (en plural): vobom pro ok, treballa per a ell (si) mateix; voboms pro oks, treballen per a ells (si) mateixos.

ADJECTIUS POSSESSIUS

§ 15. — Els adjectius possessius estan formats pels pronoms personals amb la terminació -ik: obik, (el) meu/meva; olik, (el) teu/teva; omik, (el) seu/seva (en relació amb un mascle); ofik, (el) seu/seva (en relació amb una femella); onik, (el) seu/seva (neutre); obsik, (el) nostre/nostra; olsik, (el) vostre/vostra; omsik, (el) seu/seva, llur (en relació amb mascles); ofsik, (el) seu/seva, llur (en relació amb femelles); onsik, (el) seu/seva, llur (sense indicació de sexe); okik, (el) seu/seva.

Es pot fer servir també el genitiu dels pronoms personals; oba, de mi; ola, de tu; etc.: stib obik (o oba) binon su tab, el meu llapis és sobre la taula; fat spatom ko son okik (o oka), el pare passeja amb el seu fill.

Quan un substantiu va seguit d'un adjectiu qualificatiu i d'un adjectiu posssessiu, aquest ocupa el darrer lloc: kat jönik obik (o oba), el meu gat bonic.

§ 16. — El possessiu reflexiu pot estar en relació no només amb el subjecte de la preposició, sinó també amb el subjecte de tota la frase (eventualment pot ser subjecte ell mateix): mot penof, das son ofik (o okik) binom gudik, la mare escriu que el seu fill és bo.

DATIU

§ 17. — El datiu és el cas que indica objecte indirecte. Es caracteritza per la terminació -e: fat, (el) pare → fate, a(l) pare; ob, jo → obe, a mi.

§ 18. — La terminació de plural -s es col·loca després de la terminació del datiu -e: fate, a(l) pare → fates, a(ls) pares; obs, nosaltres → obes, a nosaltres.

ACUSATIU

§ 19. — L'acusatiu és el cas de l'objecte directe. Es caracteritza per la terminació -i: fat, (el) pare → fati, a(l) pare, fatis, a(ls) pares; om, ell → omi, a ell.

També es fa servir l'acusatiu per al predicatiu d'objecte directe: lecedob meni at fleni, considero aquest home com amic.

§ 20. — La terminació -s del plural es col·loca després de la terminació -i de l'acusatiu: fati, a(l) pare → fatis, a(ls) pares; ols, vosaltres → olis, a vosaltres; löfom fati okik e blodis omik, estima el seu pare i els germans d'ell.

§ 21. — Existeix l'article el, que es pot usar davant dels noms no assimilats i les citacions. Aquest article adopta la terminació necessària: löfob teatodis ela 'Shakespeare', m'agraden les obres teatrals de Shakespeare. Quan la indicació del sexe resulta necessària, es pot indicar mitjançant l'ús de hiel per als homes i jiel per a les dones.

VERB

§ 22. — A les terminacions verbals ja estudiades (§ 11) es poden afegir:

• la terminació -os, que és impersonal: reinos, plou; nifos, neva.

• La terminació -oy, que respon a «es/se, hom»: sagoy, es diu.

INTERJECCIÓ

§ 23. — Qualsevol arrel es pot convertir en interjecció afegint la terminació -ö:

dan, agraïment → danö! gràcies!; seil, silenci → seilö! silenci!; lü, a → lüö! som-hi!

II. Sufixos.

-af indica animal: süg, succió → sügaf, mamífer.

-an indica individu, professional, membre, habitant: blon, rossor → blonan, ros; gad, jardí → gadan, jardiner; krit, cristianisme → kritan, cristià; Nedän, Països Baixos; Nedänan → neerlandès.

-av indica ciència: plan, planta → planav, botànica; planavan, botànic.

-ep indica arbre: cel, cirera → celep (o celabim), cirerer.

-il forma els diminutius: kat, gat → katil, gatet; hipul, noi → hipulil, noiet.

III. Vocabulari.

El cos humà. — Koap menik.

IV. Exercicis.

Traduïu les paraules següents: detik, nedeto, doatil, jibleinan, kidof, vifiko, blövilik, nekotenik, nelaodiko, logav, logavan, logaher.

Formeu les paraules següents: vilatà, aviet, germaneta, jo dic, provincià, maneta, ell té, freqüent, poc, exagerat, escolteu, tu creus, falsament, coix, animal volador, odontologia, ella riu, elles riuen, lent, animal quadrúpede.

TRADUÏU DEL VOLAPUK

1. Fidobs me mud e smeilobs me nud. — 2. Limeds, lögs e brads sonila obsik, binons brefiks. — 3. Provinans spikons suvo nevifiko e tu laodiko. — 4. Mot golof ko son okik e sons omik. — 5. Kredob, das adelo stom binon no vamik, ab te vamilik. — 6. Hipul labom logis blägik e heris redik. — 7. Dautil vilagana golof äl lemot okik; golof vifiko ed igo rönof. — 8. Yufoms odis. — 9. Posson penom lefate gudik ä bäldike. — 10. Deli gudik.  

11. Mot lilof koteniko vögi löfik cililas okik, kelis kanof logön in gad. — 12. Jipulil rönof e cügs ofik binons nu rediks. — 13. Zian kidof jinefili okik su flom e su särvig, e jicilil smilof. — 14. Fat spikom ko daut okik e jiflens ofik. — 15. Fat spikom ko daut okik e jiflens okik. — 16. Löfob ofi, ab of no löfof obi. — 17. Jiedö!

TRADUÏU AL VOLAPUK

1. Pel nostre cos circula sang vermella. — 2. La cosina del nostre cunyat té els ulls blaus, les orelles petites, la boca bonica i unes dents precioses; té els cabells (els seus cabells són) castanys i les celles negres. — 3. El fill cec de la nostra veïna, com diu el meu cosí, canta molt bé (molt bellament). — 4. Les ungles d'aquest gran ocell són llargues i fortes. — 5. Què és això?

6. Els fills (nens) dels urbanites juguen als jardins de la seva ciutat. — 7. L'home té el cap damunt les espatlles. — 8. Tenim el cor al pit, a l'esquerra. — 9. Hi veiem amb els ulls i hi sentim amb les orelles. — 10. No fas (tens) bona cara, avui: no tens els llavis vermells, sinó blancs, tens la cara pàl·lida, no tens més que la pell i l'os (ossos). — 11. On són els nois? Són al jardí. — 12. On són les noies? També elles són al jardí.

SOLUCIONS

Traduccions: dret, a l'esquerra, ditet, cegueta, ella besa, ràpidament, blavet, insatisfet, en veu baixa, oftalmologia, oftalmòleg, pestanya.

Paraules: vilagan, lefatil, söril, sagob, provinan, namil, labom, suvik, nemödik, tuik, lilols, kredol, neverato, boatan, flitaf, tutav, smilof, smilofs, nevifik, follögaf.

Traducció del volapuk: 1. Mengem amb la boca i olorem amb el nas. — 2. Les extremitats, cames i braços del nostre fillet, són curtes. — 3. La gent de poble (provincians) parlen sovint lentament i massa fort. — 4. La mare va amb el seu fill i els fills d'ell. — 5. Crec que avui el temps no és càlid, (sinó) només tebi. — 6. El noi té els ulls negres i els cabells rojos. — 7. La filleta del vilatà va a veure la seva àvia; va de pressa i fins i tot corre. — 8. S'ajuden els uns als altres. — 9. El nét escriu a l'avi bo i vell. — 10. Bon dia.

11. La mare escolta amb satisfacció la veu estimada dels seus fillets, que ella pot veure al jardí. — 12. La minyona està corrent i ja (ara) té les galtes vermelles. — 13. La tia besa la seva nebodeta al front i al coll, i la minyona riu. — 14. El pare parla amb la seva filla i les amigues d'ella. — 15. El pare parla amb la seva filla i les seves amigues. — 16. Jo l'estimo, però ella no m'estima. — 17. Merda!

Traducció al volapuk: Blud redik sirkülon in koap obas. — 2. Jiköst lübloda obsik labof logis blövik, lilis smalik, mudi jönik e tutis vemo jönikis; hers ofik (o okik) binons brauniks e logabobs ofik binons blägiks. — 3. Son bleinik jinilädana obsik, äsä sagom hiköst oba (o obik), kanitom vemo jöniko. — 4. Nuels böda gretik at binons luniks ä nämiks. — 5. Kis etos binon-li?

6. Cils zifanas pledons in gads zifa okik. — 7. Men labon kapi oka su jots. — 8. Labobs ladi in blöt, nedeto. — 9. Logobs me logs e lilobs me lils. — 10. No labol logodajästi gudik adelo: lips olik no binons rediks, ab vietiks, logod olik binon paelik, labol te skini e bomis. — 11. Kiöpo binoms-li hipuls? Binoms in gad. — 12. Kiöpo binofs-li jipuls? I binofs in gad.

V. Text.

Siens mena

Men labon sienis lul. Lilon me lils, logon me logs, smeilon me nud, smeikon me mud e doaton me doats namas okik. Spikobs me lineg, lips, tuts e larin. Küpetobs, das men labon lilis tel ad dalilön e logis tel ad logön, ab labon mudi te bali ad spikön. Men, kel no logon binon bleinik, kel no lilon binon sudik, kel no kanon spikön binon müätik. Mens tu mödiks binons sudiks u bleiniks; liedo, tu nemödikans binons müätiks.

Els sentits de l'home. L'home té cinc sentits. Hi sent amb les orelles, hi veu amb els ulls, olora amb el nas, assaboreix amb la boca i palpa amb els dits de les (seves) mans. Parlem amb la llengua, els llavis, les dents i la laringe. Cal notar que l'home té dues orelles per escoltar i dos ulls per veure-hi, però només té una boca per parlar. L'home que no hi veu és cec, el que no hi sent és sord, el que no pot parlar és mut. Massa homes són sords i cecs; malauradament, massa pocs són muts.

VI. Fragment literari.

Nota. Aquest conte de Charles Perrault es troba en el recull Els contes de la Mare Oca, publicat el 1697. La traducció al català és nostra.