Lup e kapar
Fab hiela ,Aisopos'
El llop i la cabra
Faula d'Isop
Kapar
äbinon löpo su klif skapik. Lup ätuvon oni, ed ästeifülon vaniko
ad löpiogrämön lü on. “O löfäb!” älüvokädon oni, “no-li
osuidol su klif so geilik? Bo okanol deslifädön e doniosturön.
Grämolös prüdiko donio e kömolös lü ob sui yebalän jönik at,
kö kebs benosmekik dabinons bundano!” —
“Danob oli!”, kapar sagatik ägespikon. “No vilol givön fidedi
obe, ab ole it.”
Hi
havia una cabra al damunt d'una roca escarpada. Un llop se la va
trobar i va provar inútilment de grimpar fins allà on era. «Oh,
estimada!», la va cridar, «no et desmaiaràs damunt d'un
penya-segat tan gran? Podries relliscar i caure. Baixa amb precaució
i vine amb mi en aquest bonic prat on hi ha tot d'herbes gustoses» —
«T'ho agraeixo!», va respondre la sagaç cabra. «Tu no em vols
donar menjar a mi, sinó a tu mateix.»