SETENA LLIÇÓ

Gramàtica: pronoms i adjectius: relatius, interrogatius, demostratius, col·lectius, de negació, indefinits; transitivitat.

Afixos: ni-, -ikam, -ikön, -ikos, -ükam, -ükön.

Vocabulari: roba, higiene personal.

Exercicis.

Text: Slipacem.

Fragment literari: Fey (fövot).

I. Gramàtica.

PRONOMS I ADJECTIUS

§ 48. — El pronom-adjectiu relatiu és kel, que/qui, el qual. Es declina: kela, de qui, del qual; kele, a qui, al qual; keli, que, a qui, al qual; ut kel o utan kel, el qui, aquell qui; ut keli o utan keli, el que, aquell que.

Si cal, es pot precisar el sexe amb hikel, jikel.

§ 49. — Els pronoms i adjectius interrogatius són: kim? kif? kin?, qui, quin? (pron.); kis? què?; kisi? què? (objecte directe); kimik? kifik? kinik?, quin?, quina? (adj.); kisik?, quin? quina [mena de]?; kimid, kifid? kinid? kisid? quin? quina? (quan la resposta és un numeral ordinal).

§ 50. — Els pronoms i adjectius demostratius són:

• Per indicar proximitat: at, aquest; atan, aquest [hom]; atos, això.

• Per indicar llunyania: et, aquell; etan, aquell [hom]; etos, això.

• it, mateix; ob it, jo mateix; ito, per si mateix.

• ot, el mateix; otan, el mateix [hom].

• som, tal cosa; somik, tal; soman, tal [hom].

• ut (+ genitiu), el de; utan, kel, aquell que/qui; utos, kel (utos, kelos), allò que...

§ 51. — Els pronoms i adjectius col·lectius són: al, tot, cada (pron.); alik, tot, cada (adj.); alan, tothom, cadascú; alan kel, tothom que/qui; alana, de tothom; val, tot; valik, tot (adj.); valikos, tot; valan, valikan, cadascú; valans, valikans, tots.

§ 52. — Els pronoms i adjectius de negació són: nek, ningú; neka, nekik, de ningú; nonik, cap (adj.); nonikan, cap [hom]; nos, no res; nosik, nul.

§ 53. — Els pronoms i adjectius indefinits són: an, algun (pron.); ans, alguns; anik, algun (adj.); anan, algun [hom]; bos, alguna cosa, quelcom; ek, algú (hiek, jiek, segons el sexe); eka, d'algú; öm, alguns (pron.); ömik, alguns; ömans, alguns [homs]; seim, qualsevol lloc; seimik, qualsevol, seiman, qualsevol [hom]; seimo, a qualsevol lloc; seimos, qualsevol cosa; mödik, molt.

TRANSITIVITAT

§ 54. — Com en totes les llengües, els verbs del volapuk poden ser:

• Transitius: poden tenir objecte directe. Exemples: fidön, menjar; labön, tenir; penön, escriure; reidön, llegir; fidob jokoladi, menjo xocolata; fat reidom gasedi, el pare llegeix una revista.

• Intransitius: no poden tenir objecte directe. Exemples: golön, anar; kömön, venir; seadön, seure; seatön, jeure; slipön, dormir; äslipob gudiko, vaig dormir bé.

Sovint passa que dues arrels només es diferencien per la vocal intermèdia (a/ai, e/ei, ea/ei, o/oi, a/ä, o/ö, u/ü). En aquests casos, la forma que conté una i addicional o les vocals ä, ö, ü, expressa una idea transitiva o més forta. Exemples:

I. Afixos.

ni- indica quelcom interior: blit, pantaló → niblit, calçotets; jit, camisa → nijit, samarreta.

-ikam forma substantius verbals d'acció intransitiva: redik, vermell → redikam, enrojolament.

-ikön forma verbs intransitius: vietik, blanc → vietikön, emblanquir-se; perön, perdre → perikön, perdre's; seadön, seure → seadikön, asseure's.

-ikos permet substantivar un adjectiu: gudik, bo → gudikos, el bo.

-ükam forma substantius verbals d'acció transitiva: lunik, llarg → lunükam, allargament.

-ükön forma verbs transitius: brefik, breu → brefükön, abreujar; gudik, bo → gudükön, millorar; seadön, seure → seadükön, asseure.

III. Vocabulari.

Roba, higiene personal. — Klots, klün.

IV. Exercicis.

Traduïu les següents paraules: lustog, dekod, nitedik, liegükön, liegikön, kefön, gudikumön, lüxüödik, köb, doatalin, bigot, balug, knopahog, yunikön, alyelo, alsoarik, ayelo, fagotü.

Formeu les següents paraules: paraigua, engrandiment, safareig, joier, cordar (botons), comprador, elegància, palanca, diari, matinal, falsificació, rellotge de butxaca, enganxar-se, netejar, neteja, sabater.

TRADUÏU DEL VOLAPUK

1. Labons vipis ot. — 2. Buks at binons uts flena obik. — 3. Klotolsöd olis vifiko e no sumolsöd häti nejönik et, ab nuliki ati. — 4. Kif olas, o jiyunans! golof-li ko ob ini caniselidöp pro nuladins? Valans golobsöv vilöfo ko ol, o läd! if binobsöv paklotöls, ab ibä nonikan obas ädesinof ad segolön adelo, binobs lölöfiko neblümiks. — 5. Fat obik bligom obi ad klinükön algödo jukis neklinik oba. — 6. Obepelobs ali kravatas sadinik at balato. — 7. Pokasärvätülis kisotik vilol-li remön? Osumob bosi, vio binons. — 8. Düp kinid binos-li? Kilid.

9. Kel vilon, utan kanon. — 10. Vomül, kela bijutis goldik ästunidobs, omatikof suno. — 11. Kina binon-li zigariär at? Neka, nemu neka in kafibötöp, äsä kredob. — 12. Kisi vilol-li sagön obe? Nosi. — 13. Yunanef in vilag at binädon me hiyunans anik e jiyunans mödik. — 14. Sumolöd sobi se sobiär e lavolöd logodi olik e namis olik. — 15. Juüp sadinik at binon klotugikum, ka lainik et, ab binol keinik in klot alseimik. — 16. Äflekob kapi. — 17. Tal tulon. — 18. El “Flors badikosa”.

TRADUÏU AL VOLAPUK

1. De qui és aquest davantal blau? Potser de la pobra que vam veure ahir al costat de la porta del nostre jardí. — 2. Aquesta armilla de llana s'ha quedat (fet) massa petita, perquè m'he engreixat molt. — 3. Aquest jove ho sap tot, o això és el que ell es pensa. — 4. Heus aquí uns quants rellotges de butxaca, quin voleu, aquest o aquell? — 5. Què dius? No res.

6. De qui són les cintes vermelles que hi ha al xifonier? De ningú, o si vols, de tothom. — 7. Aquell vell compraria roba nova si no fos tan (si fos menys) avar. — 8. On has ficat el teu rellotge d'or? A la butxaca de la meva armilla negra. — 9. Aquestes dones joves prefereixen els teixits senzills de llana als rics teixits de seda o de vellut; no tenen joies, només un anell d'argent. — 10. Aquella xemeneia treu fum. — 11. Ell fuma cigarrets.

SOLUCIONS

Traduccions: mitjó, adorn, interessant, enriquir, enriquir-se, raspallar, millorar-se, luxós, pinta (per pentinar), anell, grossor (d'una cosa), senzillesa, trau, rejovenir-se, cada any, vespertí, enguany, a una distància de.

Paraules: reinajelöm, gretükam, lavöp, bijutel, knopön, reman, klotug, tovöm, aldelik, algödik, dobükot, pokaglok, klebön, klinükön, klinükam, jukel.

Traducció del volapuk: 1. Tenen els mateixos desigs. — 2. Aquests llibres són els del meu amic. — 3. Vestiu-vos de pressa i no agafeu aquell barret tan lleig, sinó aquest, (que és) nou. — 4. Joves, qui de vosaltres ve amb mi al magatzem de novetats? Senyor, totes aniríem amb vostè de bona gana si estiguéssim vestides, però com que cap de nosaltres tenia la intenció de sortir avui, no estem gens preparades. — 5. El meu pare m'obliga a netejar cada matí les meves sabates brutes. — 6. Pagarem cadascuna d'aquestes corbates de seda a part. — 7. Quina mena de mocadors vols comprar? Els agafaré com siguin. — 8. Quina hora és? Les tres.

9. Qui vol, pot. — 10. La senyoreta, les joies d'or de la qual admiràvem, es casarà aviat. — 11. De qui és aquesta petaca (portacigarrets)? — 12. Què em vols dir? No res. — 13. La joventut d'aquest poble està formada per uns quants joves i moltes joves. — 14. Agafa el sabó de la sabonera i renta't la cara i les mans. — 15. Aquest vestit de seda és més elegant que el de llana, però tu estàs encantadora amb qualsevol vestit. — 16. Vaig girar el cap. — 17. La terra gira. — Les flors del mal.

Traducció al volapuk: 1. Kina binon-li lebavet blövik at? Ba jipöfana, keli älogobs ädelo lä yan gada obsik. — 2. Jilät lainik at ävedon tu smalik, ibä vemo äbigikob. — 3. Yunan at sevom vali, nemuiko kredom etosi. — 4. Ekö pokagloks jönik anik, kini vilol-li, ati ud eti? — 5. Kisi sagol-li? Nosi.

6. Kina binons-li tanods redik, kels binons in flabiär? Neka, ud, if plüdol, alana. — 7. Bäldan et remomöv klotis nulik, if binomöv läs lavarik. — 8. Kiöpio äpladol-li glokili goldik ola? Ini pok jiläta blägik oba. — 9. Voms yunik at plu löfilofs stofis lainik balugik ka stofis liegik binü sadin u veluv; no labofs bijutis, ab te lini largentik. — 10. Fön et smokon. — 11. Smökom zigarülis.

V. Text.

Slipacem.

Slipacem at binon vemo kovenik. Da körten vietik fenäta lit nüdranon ini cem. Glun binädon me baged nulik. Logobs bedis tel e klädömi bal. In klädöm seaton cilil, kel slipon takediko. Mot binof in cem nilik, kö nägof zilo. Otüpo jäfof me mök zibas, du himatan ofa binom in voböp. Beds bofik binädons me boad. Bedategedi logoy su nilikum. Su matrad binons bedastofeds vietik e kapakusens. Lekuseni jimatan ätirof lü futofinot beda. Sus beds, len völ, binon lampad telik.

Dono su baged binon bedatapädil binü lain bigik. Su glun in gul binon ramar. Lä kapofinots binons bedatabils. Vü ramar e fenät binon klünatab, su kel stanon lok gretik. Len fenät binon layetatabil ko layets kil. Detü bedatabil nilikum binon lavatab ko ronäts tel. Sus on, len völ, lagons taul e spog.

El dormitori. Aquest dormitori és molt còmode. Per la cortina blanca de la finestra, la llum entra en la cambra. El terra és de parquet nou. Hi viem dos llits i un bressol. Al bressol hi ha un nadó que dorm tranquil·lament. La mare és a la cambra del costat, on cus amb diligència. Alhora, s'ocupa de preparar el menjar mentre el (seu) marit és a la feina (lloc de treball). Tots dos llits són de fusta. Al més proper hi veiem (hom veu) una manta. Sobre el matalàs hi ha llençols blancs i uns coixins. La muller ha arrossegat el coixí cap als peus del llit. Per damunt dels llits, a la paret, hi ha un llum doble.

Al terra de parquet hi ha una catifa d'espona de llana gruixuda. Al fons, en un racó, hi ha un armari. Al costat de les capçaleres dels llits hi ha unes tauletes de nit. Entre l'armari i la finestra hi ha el tocador, sobre el qual es troba un gran mirall. Al costat de la finestra hi ha una petita calaixera amb tres calaixos. A la dreta de la tauleta de llit més pròxima, hi ha un rentamans amb dues aixetes. Per damunt, a la paret, hi penja un eixugamà i una esponja.

V. Fragment literari.