TERCERA LLIÇÓ

Gramàtica: numerals, hora, data, edat, operacions; paraules compostes.

Afixos: ze-, -am, -äd, -ät, -ed, -et, -od, -ot, -öf, -ül.

Vocabulari: temps, edat, salut.

Exercicis.

Text: Lif menik e säsuns.

Fragment literari: O Fat obas.

I. Gramàtica.

ELS NUMERALS

§ 24. — Els numerals són:

mil jöltumjöldegvel mil vuit-cents vuitanta-set.

mil zültumdegtel, mil nou-cents onze.

ser, zero; ser liunül bal, 0,1.

Els numerals, com a adjectius, van després dels substantius: voms yunik tel, dues dones joves.

Poden adoptar les terminacions de cas en les mateixos casos que els altres adjectius: labof katis kil, ab ob te bali, ella té tres gats, però jo només un.

Quan un substantiu va seguit d'un adjectiu qualificatiu i d'un numeral, aquest ocupa generalment el darrer lloc: kats jönik fol, quatre gats bonics.

§ 25. — Els numerals ordinals porten el sufix -id: balid, primer; telid, segon; tumid, centèsim; kinid, quin.

Els adverbis numerals porten el sufix -ido: balido, en primer lloc; kilido, en tercer lloc.

Els noms d'unitats porten el sufix -at: balat, unitat; degtelat, dotzena; tumat, centena; balatik, individual, simple.

Les fraccions porten el sufix -dil (mot que significa «part»): teldil, meitat; foldils kil, tres quarts. Per a «meitat», també es pot usar laf.

El sufix -an indica individu: balan, una persona; hibalan, un home.

El sufix -ik indica multiplicatiu en funció adjectiva: telik, doble; kiliko, triplement.

El sufix -ot indica multiplicatiu en funció substantiva: kilot, el triple; tumot, el cèntuple.

El sufix -am indica multiplicació: telam, duplicació; folam, quadruplicació.

El sufix -na indica repetició: balna, una vegada; balidna, la primera vegada; balnaik, únic; balidnaedik, primer; alna, cada vegada; anikna, alguna vegada; atna, aquesta vegada.

El sufix -o indica numerals col·lectius: balo, d'un en un, individualment; telo, de dos en dos.

El sufix -ion indica exponent d'1.000.000: balion, milió (10⁶)¹; telion, mil miliards (10⁶)²; kilion, 10¹⁸ (10⁶)³.

El prefix dim- significa «deci-»: met, metre → dimmet, decímetre.

El prefix zim- significa «centi-»: gram, gram → zimgram, centigram.

El prefix mim- significa «mili-»: liät, litre → mimliät, milílitre.

La preposició a significa «a raó de»: a bal, d'un en un; a telid, cada dos.

Altres mots amb valor numeral: bofik, ambdós, tots dos; bofikans, ambdós homs; jibofikans, ambdues dones.

§ 26. — Tots els numerals es poden fer servir com a prefixos.

kil-, tri-: lien, línia → killien, triangle.

fol-, quadr-, tetra-: luib, roda → folluibik, de quatre rodes.

tum-, hecto-, cent-: met, metre → tummet, hectòmetre.

mil-, kilo-, mil-: met, metre → milmet, quilòmetre.

§ 27. — La data.

dät kinid binos-li? binos del 9^id mayula, quina data és? 9 de maig.

del kinik binos-li adelo? adelo binos fridel, quin dia és avui? avui és divendres.

pemotof tü del 6^id tobula yela 1960, ella va néixer el 6 d'octubre de 1960.

§ 28. — L'hora.

düp kinid binos-li? binos düp 9^id soara, quina hora és? són les nou del vespre.

binos düp 8 e laf göda, són dos quarts de nou del matí.

binos düp 3 e foldil, és un quart de quatre.

tü düp kinid okömol-li? a quina hora vindràs?

okömob tü düp 5 minuts 20, vindré a un quart i cinc minuts de sis.

de minuts tel bü düp telid jü düp telid e minuts tel, des de les dues menys dos minuts fins a les dues i dos minuts.

§ 29. — L'edat.

bäldoti kinik labol-li? labob bäldoti yelas 85 (jöldeglul), quina edat teniu? tinc vuitanta-cinc anys.

lifayelis liomödotik labof-li? lifayelis 40, quants anys de vida té? quaranta.

§ 30. — Operacions aritmètiques.

sa, més; nä, menys; na, per; mü, dividit per; naät, potència; radig, arrel.

fol sa mäl binos deg, quatre més sis fan deu.

zül nä kil binos mäl, nou menys tres fan sis.

tel na lul binos deg, cinc per dos fan deu.

teldegtel mü kil binos vel, retos bal, 22 dividit per 3 fan 7, sobra 1.

lul panaätöl ad telnaät binos teldeglul, cinc elevat al quadrat és igual a 25.

radig telik ela teldeglul binon lul, l'arrel quadrada de 25 és 5.

PARAULES COMPOSTES

§ 31. — Les paraules compostes es formen col·locant l'element principal en darrer lloc; l'element secundari és el primer. Aquest, però, ha de portar desinència, sia de genitiu o d'acusatiu, segons el significat.

a) exemple amb desinència de genitiu: fin, fi; vig, setmana → vigafin, cap de setmana.

b) exemple amb desinència d'acusatiu: sanan, metge; tut; dent → tutisanan, dentista; menilöf, amor als homes; pükitidan, professor d'idiomes.

II. Afixos.

ze- indica la meitat d'una cosa: veg, camí → zeveg, mig camí; del, dia → zedel, migdia; neit, nit → zeneit, mitjanit.

-ül significa «cria»: kat, gat → katül, gatet.

-am indica acte, acció: dead, mort → deadam, l'acte de morir.

-öf indica característica o qualitat abstracta: flen, amic → flenöf, amistat; flenöfik, amistós; flenöfiko, amistosament.

-äl indica quelcom mental, espiritual: lad, cor → ladäl, sentiment.

-ät indica quelcom menys abstracte que -öf: net, nació → netät, nacionalitat.

Els sufixos -äd, -ed, -et, -od, -ot, tenen un significat més imprecís:

-äd indica una concreció molt genèrica: sag, acció de dir → sagäd, rumor; kon, acció de relatar → konäd, llegenda; bum, acció de construir → bumäd, construcció (genèric); tim, temps → timäd, època; spikön, parlar → spikäd, discurs.

-ed indica concreció: drin, acció de beure → drined, beguda; tim, temps → timed, era; spikön, parlar → spiked, lema.

-et indica contingut: vär, got → väret, got (mesura aprox.); flad, ampolla → fladet, ampolla (mesura aprox.); vid, amplada → videt, latitud; nam, mà → namet, grapat; spikön, parlar → spiket proverbi.

-od indica cosa concreta: drin acció de beure → drinod, glop; mag, representació (genèric) → magod, imatge, il·lustració; nul, novetat (genèric) → nulod, notícia.

-ot indica objecte, mesura: lun, llarg (genèric) → lunot, llargada (d'una cosa); jen, ocasió (genèric) → jenot, esdeveniment; mag, representació (genèric) → magot, estàtua; pen, acció d'escriure → penot, text; bum, acció de construir → bumot, edifici; kon, acció de relatar → konot, relat; spikön, parlar → spikot, conversa; dik, dictat (genèric) → dikot, dictat.

Totes les arrels del volapuk són substantives. L'arrel nua té sentit d'abstracció genèrica: jön, el bell (genèric) → jönik, bell, jönöf, la bellesa (d'algú o d'una cosa).

III. Vocabulari.

Temps, edat, salut. — Tim, bäldot, saun.

IV. Exercicis.

Traduïu les següents paraules: malädik, poldan, jevodül, bäld, bumot, menät, zedel, mällien, tumyel, zeneit, tutadol, lunot, yelod, balions mil, kilidan, moted, plit, drenan, mitifidaf, motalöf, motilöf, jenön.

Formeu les següents paraules: vedell, una ampolla (contingut), grossor (d'una cosa), pollet, quadrúpede, mil·lenni, brutícia, cosa dita, amplada (d'una cosa), interior (subst.), virilitat, mal de cap, pentàgon, natalici.

TRADUÏU DEL VOLAPUK

1. Del bal binon kiltum-mäldeg-lul-dil yela. — 2. Düp kinid binos-li nu? Binos düp balid; binos düp tel e foldil; düp kil e laf; fol e foldils kil; lul e minuts teldeg. — 3. Taked vilaga at ün hitüp binon vemo plitik. — 4. O jipul! bäldoti kinik labol-li? Labob bäldoti yelas vel. — 5. Foldegmäl sa luldegtel binos züldegjöl. — 6. Yanul binon mul balid yela, prilul binon mul folid. — 7. Eflapom bali dogas at. — 8. Jenosöd! — 9. Ad saun ola (olik)!

10. Mot obik stadof no vemo gudiko nu, labof fifi sis vegs tel. — 11. Däti kinik labobs-li adelo? Deli lulid yanula. — 12. Velna lul binos kildeglul. — 13. Neito poldans in zif ai golons telo. — 14. Tüm et binon geilotik mö mets teltum. — 15. Züamöp zifa binon vemo grünik ün florüp. — 16. Golob lü zif aipos dels kil. — 17. Labob mudi te bali, ab labob lilis tel. — 18. Balan äseadon e votikan äspaton. — 19. Pemotom tü del 1^id mäzula.

TRADUÏU AL VOLAPUK

1. Un mes és la dotzena part d'un any, una setmana és la quarta part d'un mes i un dia és la setena part d'una setmana. — 2. El Mont Blanc fa 4807 metres d'alçària. — 3. Quant fan vuit per disset? — 4. A quina hora ve el teu cunyat? A tres quarts de sis, avui 5 d'abril. — 5. L'exterior d'aquesta pedra és gris. — 6. Treballo de les vuit del matí a les set del vespre. — 7. Bon any nou.

8. Venim de tres en tres, amic (meu), estàs descontent? No, estimat veí, però només tinc mig pollastre, i això és poc, si aquesta nit fem quatre. — 9. La seva malaltia no és greu, però sovint té mal de cap. — 10. Quina edat té el poltre del veí? Té dos anys. — 11. Han passat cent trenta-cinc anys del naixement del volapuk.

SOLUCIONS

Traduccions: malalt, policia, poltre, vellesa, edifici, humanitat, migdia, hexàgon, segle, mitjanit, mal de queixal (dent), llargada (d'una cosa), col·lecció anual, bilió, el tercer home, naixement, agradabilitat, algú que plora, carnívor, amor de mare, amor a la mare, succeir.

Paraules: bubül, fladet, bigot, gokül, follögik, milyel, miot, sagod, vidot, nined, manöf, kapadol, lullien, motedadel.

Traducció del volapuk: 1. Un dia és la tres-cents seixanta-cinquena part d'un any. — 2. Quina hora és ara? És la una; un quart de tres; dos quarts de quatre; tres quarts de cinc; les cinc i dotze minuts. — 3. La tranquil·litat d'aquest poble a l'estiu és molt agradable. — 4. Minyona, quina edat tens? Tinc set anys. — 5. Quaranta-sis més cinquanta fan noranta-vuit. 6. — Gener és el primer mes de l'any, abril és el quart. — 7. Va colpejar un d'aquests gossos. — 8. Així sigui. — 9. A la teva salut!

10. La meva mare no està gaire bé ara, fa dues setmanes que té febre. — 11. Quina data és (tenim) avui? — 12. Set per cinc fan trenta-cinc. — 13. A la nit, els policies de la ciutat sempre van en parelles. — 14. Aquella torre fa dos-cents metres d'alçada. — 15. Els voltants de la ciutat són molt verds en primavera. — 16. Vaig a ciutat cada tres dies. — 17. Només tinc una boca, però tinc dues orelles. — 18. L'un seia i l'altre passejava. — 19. Va néixer el primer de març.

Traducció al volapuk: 1. Mul bal binon degteldil yela, vig bal binon foldil mula e del bal binon veldil viga. — 2. Bel Vietik binon geilotik mö mets folmijöltumvel. — 3. Kimödoto binos jölna degvel? Binos tumkildegmäl. — 4. Tü düp kinik lüblod olik kömom-li? Tü düp lulid e foldils kil, adelo tü del lulid prilula. — 5. Sürfat stona et binon gedik. — 6. Vobob de düp jölid göda jü düp velid soara. — 7. Nulayeli läbik.

8. Kömobs kilo, o flen obik! Binol-li nekotenik? Nö! o nilädan digik obik! ab labob te teldili goküla, ed obinosöv nemödik, if obinobsöv folo asoaro. — 9. Maläd omik no binon veütik, ab labom suvo kapadolis. — 10. Bäldoti kinik labon-li jevodül nilädana? Bäldoti yelas tel. — 11. Yels tumkildeglul nu epasetikons sis daved Volapüka.

V. Text.

Lif menik e säsuns.

Lifi menik kanoy leigodön ko säsuns fol yela. If florüp plitik binon bäldot cilöfa fredik u yunöfa saunik, hitüp jönik ä vamik binon ut fima manöfik. Ün fluküp takedik, logobs timi mada nog nämika, ab vemo vifiko kömon bäld, nifüp glumik ä koldik lifa. Kanobs leigodön lifi i ko del: göd binon cilatim, zedel binon madatim e soar binon bäldatim; suno kömon neit, slip laidüpik.

De moted jü dead, de del balid jü lätik, no golon, ab rönon, igo fliton lif menik, kel binon te drim brefik ä fifik.

La vida humana i les estacions. La vida humana es pot comparar amb les quatre estacions de l'any. Si l'agradable primavera és l'edat de l'alegre infantesa o de la sana joventut, el bell i càlid estiu és la del vigor masculí. En la tranquil·la tardor, hi veiem el temps d'una maduresa encara forta, però molt ràpidament ve la vellesa, hivern trist i fred de la vida. També podem comparar la vida amb el dia: el matí és la infantesa, el migdia és la maduresa i el vespre és la vellesa; aviat ve la mort, son etern.

Des del naixement fins a la mort, des del primer fins al darrer dia, no va, sinó que corre, fins i tot vola la vida humana, que no és sinó un somni breu i febril.

VI. Fragment literari.

Nota. Aquest text és interessant perquè és molt conegut, fins i tot pels no creients. Es troba a l'Evangeli segons sant Mateu, cap. 6, versicles 9 al 13 (traducció literal d'A. de Jong). Els Quatre Evangelis en volapuk (Gospuls fol Volapükik), així com l'Apocalipsi (Paokalüp), es poden comprar i i i són imprescindibles.