LLIÇÓ
PRELIMINAR
I. Alfabet.
L'alfabet
del volapuk té 27 lletres:
Aa,
Ää, Bb, Cc, Dd, Ee, Ff, Gg, Hh, Ii, Jj, Kk, Ll, Mm, Nn, Oo, Öö,
Pp, Rr, Ss, Tt, Uu, Üü, Vv, Xx, Yy, Zz.
El principi bàsic és: una lletra ↔ un so, sense excepcions.
II.
Consonants.
Hi ha
dinou consonants.
b, d, f, k, l, m, n, t es pronuncien com en català. La resta es pronuncien de la següent manera:
c [tʃ] com tx a fletxa. Ex.: cim «xemeneia», pronunciat [ʧim].
g [ɡ] com la g de gat. Ex.: gem «germà», pronunciat [ɡem].
h [h] aspirada, com la h de Hamlet. Ex.: her «pèl», pronunciat [her].
j [ʃ] com la x de caixa. Ex.: ji «ella», pronunciat [ʃi].
r [r] com la r de cara. Ex.: rab «corb», pronunciat [rab].
s [s] com la s de sóc. Ex.: son «fill», pronunciat [son].
v [v] com la v de vi als parlars no betacistes. Ex.: vaf, «arma», pronunciat [vaf].
x [ks] com la x de fix. Ex.: xaf «fax», pronunciat [ksaf].
y [j] com la i de iogurt. Ex.: yel «any», pronunciat [jel].
z [ts] com ts a tse-tse. Ex.: zar «tsar», pronunciat [tsar].
Alguns parlants sonoritzen la c de tx a [ʤ], com tg en metge, o a [z], com la z de zero; la j de x a [ʒ], com la g de geni; la z de ts a [ʣ], com tz en dotze, i i la x de ks a [gz], com la x d'examen; però es tracta de sonoritzacions al·lofòniques i no tenen importància.
III. Vocals.
Hi
ha vuit vocals.
a, i, u es pronuncien com en català.
La ä [æ] és una e molt oberta, com el so especialment obert de la e oberta en alguns parlars mallorquins i valencians (p. ex. «mel»).
La e [e] es pronuncia tancada, com la e de pes.
La o [o] es pronuncia tancada, com la o de tot.
La ö [ø] es pronuncia com eu en el francès peu.
La ü [y] es pronuncia com la u de l'occità luna.
Alguns parlants eleven la ä a [ɛ], com la è de ciència, però [æ] i [e] són més diferents entre si que [ɛ] i [e].
Dues vocals seguides no formen diftong, sinó que es pronuncien a part. Exemples: rein «pluja» es pronuncia [re-'in], en dues síl·labes; vaul «lladruc» es pronuncia [va-'ul].
IV. Accent.
L'accent recau sempre en l'última síl·laba del mot. Només les dues partícules -li (interrogativa) i -la (dubitativa) són sempre inaccentuades.