EL VOLAPUK AVUI

Es calcula que en l'actualitat (2022) hi ha entre 20 i 30 parlants de volapuk, distribuïts a països com Alemanya, Brasil, Catalunya, Estats Units, França, Polònia, Portugal, Regne Unit, Rússia o la Xina. El moviment s'estructura al voltant de la Sog Bevünetik Volapüka (Societat Internacional de Volapuk), instituïda el 2007, l'òrgan oficial de la qual és el butlletí mensual Vög Volapüka, redactat en l'actualitat per Daniil Morozov. El 2007 es va fundar l'actual Kadëm Bevünetik Volapüka (Acadèmia Internacional de Volapuk), continuadora de l'Acadèmia sorgida del tercer Congrés de Volapuk, celebrat a Munic el 1887. Des de 2014, és cifal l'alemany Hermann Philipps i vicifal el rus Daniil Morozov. El volapuk ja no es proposa avui dia com a llengua internacional, sinó com un patrimoni que val la pena estudiar i preservar pel seu interès històric i interlingüístic.

A internet, l'activitat principal del moviment volapukista es desenvolupa al seu grup de Facebook. Hi ha altres grups en xarxes com Discord o Reddit, on es discuteixen temes relacionats amb l'idioma i la seva història. El web Volapükanef aplega una gran quantitat de material digitalitzat sobre el volapuk en diversos idiomes, entre ells el català. Des de 2004 hi ha una versió de Viquipèdia en volapuk.

Existeix una certa activitat literària, que apareix principalment al butlletí Vög Volapüka i en edicions digitals. Al 2012, l'editorial anglesa Evertype va reeditar la Gramàtica i el Diccionari d'Arie de Jong. Al 2020, el Club de Volapuk "Märalän" de la Xina va publicar un diccionari volapuk-xinès.  També al 2020, es va publicar una traducció íntegra d'El petit Príncep. Al 2022, la Sog Bevünetik Volapüka va publicar l'obra Ettimo e nutimo, redactada per Daniil Morozov i editada a Iekaterimburg.

Diccionari volapuk-xinès, publicat el 2020