PRIMERA LLIÇÓ
Gramàtica: article, substantiu, genitiu, adjectiu, adverbi, verb (infinitiu i present), interrogació.
Prefixos: hi-, ho-, ji-, jo-, le-, lu-, lü-, ne-.
Vocabulari: la família.
Exercicis.
Text: Famül.
Fragment literari: Florüp (poedot).
I. Gramàtica.
ARTICLE
§ 1. — No hi ha article. Fat, el pare o pare.
SUBSTANTIU
§ 2. — El substantiu es caracteritza per l'absència de qualsevol mena de terminació: fat pare; mot mare; cil infant, nen. Aquest cas s'anomena nominatiu. Es fa servir per al subjecte i qualsevol complement sense preposició. Aquest substantiu sense terminació és l'arrel de cada mot.
El volapuk no coneix la noció de gènere. Com a excepció, els set mots següents són masculins per si mateixos: man, home; söl, senyor; fat, pare; son, fill; blod, germà; ziom, oncle; tor, toro. I els set mots següents són femenins per si mateixos: vom, dona; läd, senyora; mot, mare; daut, filla; sör, germana; zian, tia; kun, vaca.
§ 3. — El plural es forma sempre afegint la terminació -s: fats, pares; mots, mares; mens, persones; cils, nens.
En conseqüència, les arrels no acaben mai en s: klad, classe; klads, classes.
GENITIU
§ 4. — El genitiu és el cas que indica: pertinença, complement de mesura, complement de superlatiu, objecte de substantiu d'acció. Es caracteritza per la terminació -a: fat, (el) pare → fata, de(l) pare; cil, (l') infant → cila, de (l') infant; fat cila, el pare de l'infant; vat, (l') aigua → vata, de (l') aigua; bos vata, un poc d'aigua; visit zifa, visita de la ciutat.
§ 5. — La terminació -s del plural es col·loca després de la terminació -a del genitiu: fata, de(l) pare → fatas de(ls) pares; fat cilas, el pare dels nens; binof jönikün vomas, és la més bella de les dones.
ADJECTIU
§ 6. — L'adjectiu es caracteritza per la terminació -ik: fat, pare → fatik, patern; mot, mare → motik, matern; men, home → menik, humà.
§ 7. — L'adjectiu epítet sol col·locar-se després del substantiu i es manté invariable: fat gudik, bon pare, voms jönik, dones belles; vomas jönik, de (les) dones belles; fat cilas gretik, el pare dels nens grans.
L'adjectiu epítet també concorda en nombre i cas quan precedeix el substantiu o quan està separat del substantiu per un o més mots no adjectius: fat gretikas cilas, el pare dels nens grans; fat cilas vemo gretikas, el pare dels nens tan (molt) grans.
L'adjectiu predicatiu concorda en nombre: voms at binofs jöniks, aquestes dones són belles; cils nilädana binons gretiks, els nens del veí són grans.
§ 8. — Per adjectivar un substantiu no assimilat, es fa servir la preposició di i es col·loquen els mots no assimilats entre cometes: süts di 'Paris', els carrers parisencs, els carrers de París; dramats di 'Shakespeare', els drames de Shakespeare, els drames shakespearians.
ADVERBI
§ 9. — L'adverbi es caracteritza per la terminació -o: gudik, bona → gudiko, bé/ben; jönik, bell → jöniko, bellament; fut, peu → futo, a peu; neit, nit → neito, de nit.
VERB
§ 10. — L'infinitiu es caracteritza per la terminació -ön: löf, amor → löfön, estimar.
§ 11. — El present d'indicatiu es caracteritza per l'absència de qualsevol mena de prefix. Les persones s'indiquen mitjançant terminacions especials. Aquestes continuen sent les mateixes per a tots els temps i modes.
-
löfob, jo estimo
löfol, tu estimes
löfom, ell estima
löfof, ella estima
löfon, estima (neutre)
löfobs, nosaltres estimem
löfols, vosaltres estimeu
löfoms, ells estimen
löfofs, elles estimen
löfons, estimen (neutre)
fat löfom, el pare estima, mots löfofs, les mares estimen.
L'ús del pronom personal és inútil. El seu ús és insistent, redundant: binob in gad, sóc al jardí; ob binob in gad, sóc jo al jardí.
INTERROGACIÓ
§ 12. — El mot interrogatiu és la partícula inaccentuada -li. Es col·loca després de la paraula principal de la pregunta, generalment el verb: fat binom-li in gad? el pare és al jardí? in gad-li binom fat? és al jardí, el pare?
Aquesta partícula es fa servir fins i tot quan hi ha un altre mot interrogatiu a la frase: kiöpo fat binom-li? on és el pare? kiöpio golom-li? (cap) on va?
Aquesta partícula no canvia el lloc de l'accent: kiöpio golóm-li? (cap) on va?
Per a les preguntes indirectes no es fa servir -li, sinó va «si»: säkob, va okömom, pregunto si vindrà; no sevob, va oreinos adelo, no sé si avui plourà.
II. Prefixos
L'adquisició del vocabulari del volapuk és particularment fàcil, gràcies a la capacitat que té el volapuk per formar un gran nombre de paraules mitjançant afixos, el significat dels quals és aproximadament constant. Heus-ne aquí alguns:
hi- indica mascle: kat, gat (genèric) → hikat, gat mascle.
ji- indica femella: dog, gos (genèric) → jidog, gossa.
ho- indica mascle castrat: kat, gat (genèric) → hokat, gat mascle castrat.
jo- indica femella castrada: dog, gos (genèric) → jodog, gossa castrada.
le- indica quelcom millor, més gran, més important: yan, porta → leyan, porta gran; bijop, bisbe → lebijop, arquebisbe; també indica parentiu de grau més alt: fat, pare → lefat, avi.
lu- indica quelcom pitjor, menys gran, menys important: drinön, beure → ludrinön, beure [alcohol]; indica també parentiu de segon matrimoni: fat, pare → lufat, padrastre.
lü- indica parentiu per casament: blod, germà → lüblod, cunyat.
ne- indica el contrari: flen, amic → neflen, enemic; mödik, molt → nemödik, poc. Però moltes paraules contràries són independents: gretik, gran, gros; smalik, petit; gudik, bo; badik, dolent.
III. Vocabulari.
La família. — Famül.
blod cil daut dünan famülan fat flen gam gem köst läd lädül man matan men mot nef nilädan pal poscils posdaut posson pul röletan sog son siör söl fäk leklub pöp proged püf sam stip zeil badik bäldik brefik digik dofik flenöfik foginik fopik fredik glumik gretik grodik gudik jönik klilik koldik kotenik läbik löfik lönik lunik lügik smalik soalik sofik vamik yunik binön blufön bünön dotön dunön fanön favön favükön fidön flitön gerön in ko lä len nen se su ab e, ed ä, äd u, ud |
germà infant, fill(a) filla criat/-ada familiar (subst.) pare amic/-iga nuvi/-úvia germà/-ana cosí/-ina senyora senyoreta home marit/muller home, persona mare nebot/-oda veí/-ïna pare/mare néts i nétes néta nét noi/-a parent societat fill senyor/-ra senyor emoció associació poble (gent) progrés pols exemple condició objectiu dolent vell, antic breu apreciat fosc amable estranger, foraster ximple alegre, joiós trist gran, gros embarassada bo bonic clar, lluminós fred satisfet, content feliç estimat propi llarg trist petit sol suau calent jove ésser, ser provar ordenar, manar dubtar fer, obrar, actuar atrapar, capturar enutjar-se, disgustar-se enutjar, disgustar menjar volar heretar en (sense dir. de mov.) amb al costat de a, en, per sense de (origen, procedència) sobre (sense dir. de mov.) però i i també, i a més a més o |
sör ter vom vomil zian ziom böd bub dog gok jevod kat kun tor bim fel flor fot gad provin sab stom ston tep sirk sirkud vilag zif glofön glömön golön kanitön kanön klänedön kofön koldätikön kömön labön lilön logön löfön mekön monitön notodön pedön penön pledön plitön plüdön soülön spikön spidön ravön reidön reigön rönön tävön tenükön zelön zepön at etos kin? kinik? kis? kiöpo? kiöpio? lio? äl lü da de dis du ai i, id si no nog nu adelo suno o e ret |
germana oncle/tia dona doneta tia oncle ocell (masc. o fem.) bou/vaca gos/-ssa gall/-ina cavall/egua gat/-a vaca toro arbre camp flor bosc jardí província sorra, arena temps (atmosfèric) pedra tempestat, tempesta cercle circ poble (lloc) ciutat créixer oblidar anar cantar poder amagar burlar-se refredar-se, constipar-se venir tenir sentir-hi veure-hi estimar fer muntar, cavalcar expressar prémer escriure jugar agradar, plaure tenir la bondat de dissoldre parlar afanyar-se robar (amb violència) llegir regir, governar, regnar córrer viatjar estendre celebrar aprovar aquest això qui? quin? què? on? (cap) on? com? en direcció a (sense abast) a (amb abast) a través de de (punt de partida) sota (sense dir. de mov.) mentre sempre també sí no encara ara avui aviat oh (per invocar algú) etc. |
Nota. Els mots e, ä, u, i, esdevenen ed, äd, ud, id, davant de paraules començades per vocal.
Es fa servir ä en lloc de e quan els dos mots enllaçats es refereixen a la mateixa cosa: jireg ä jilampör, reina i emperadora (mateixa persona); komip ä konflit, batalla i conflicte.
IV. Exercicis.
Traduïu les paraules següents: lüdaut, jimatan, himatanik, jikat, legad, jigam, hobub, hipul, sonik, Leläd, neflenöfiko, kanitob, jijevod, rönoms, rönofs, nesofik, leno, homen, siik.
Formeu les paraules següents: àvia, lleig, petitament, sororalment, gallina, gendre, cosina, paternalment, jugues, urbs, ella escriu, feliçment, anem.
TRADUÏU DEL VOLAPUK
1. Fat binom gudik. — 2. Böds flitons. — 3. Zian reidof e jinefs rönofs ko hipulils yunik in vilag. — 4. Himatan e jimatan binons matans. — 5. Daut dünana binof-li jönik? Si! o söl! ab daut nilädana binof smalik ä nejönik. — 6. Gams läbik binons-li nog in gad hikösta bäldik? Bo, o läd, jigam binof soalik, higam binom len nilädan.
7. Cils badik kanons-li binön koteniks ä frediks? Nö, o mot. — 8. In gad zifik binons flors jönik. — 9. Son zioma binom hiköst. — 10. Lio stom binon-li, o hipul? Stom binon adelo badik ä koldik. — 11. Jevods binons ko kuns su fel. — 12. Kat e dog binons flens gudik mena. — 13. Kömob de lefat, e golob nu äl ziom.— 14. Hipul spikom-li Volapüko?
TRADUÏU AL VOLAPUK
1. Un nuvi i una núvia són uns nuvis. — 2. Avui els infants juguen amb uns cosins joves a la sorra i sobre grans pedres. — 3. Al jardí de la província encara hi creixen belles flors i també hi volen grans ocells. 4. — T'estimo. — 5. Els néts de la veïna són bons, estimada senyoreta? — 6. Si us plau.
7. El cunyat de la jove veïna és pare d'uns bonics fills (nens) i d'unes boniques filles (nenes). — 8. Qui és feliç? Els bons homes, senyora, no sempre són feliços, però els homes dolents sempre són trists i infeliços. — 9. El nen juga amb la vella gata de la veïna. — 10. El marit de la filla és el gendre i la muller del fill és la nora.
SOLUCIONS
Traduccions: nora, muller, d'espòs, gata, parc, núvia, bou castrat, noi, filial, Nostra Senyora, malagradosament, canto, egua, ells corren, elles corren, aspre, de cap manera, eunuc, afirmatiu.
Paraules: lemot, nejönik, smaliko, söriko, jigok, lüson, jiköst, fatiko, pledol, lezif, penof, läbiko, golobs.
Traducció del volapuk: 1. El pare és bo. — 2. Els ocells volen. — 3. La tia llegeix i les nebodes corren amb els nois joves pel poble. — 4. Marit i muller són matrimoni. — 5. La filla de la criada és bonica? Sí, senyor, però la filla del veí és petita i lletja. — 6. Els nuvis feliços encara són jardí de la vella cosina? No, senyora, la núvia està sola, el nuvi és a ca la veïna.
7. Els infants dolents poden estar contents i alegres? — 8. Al jardí urbà hi ha belles flors. — 9. El fill de l'oncle és el cosí. — 10. Quin temps fa, minyó? — 11. Els cavalls són amb les vaques al camp. — 12. El gat i el gos són bons amics de l'home. — 13. Vinc de veure l'avi, i ara vaig a veure l'oncle. — 14. El noi parla en volapuk?
Traducció al volapuk: 1. Higam e jigam binons gams. — 2. Adelo cils pledons ko kösts yunik su sab e su stons gretik. — 3. In gad provina glofons nog flors jönik e flitons i böds fredik. — 4. Löfob oli. — 5. Possons jinilädana binoms-li gudiks, o lädül löfik? Si, o söl, ab nejöniks ä neläbiks. — 6. If plüdol.
7. Lüblod nilädana yunik binom fat hipulas jönik e jipulas jönik. — 8. Kin binon-li läbik? Mens gudik, o läd! no binons ai läbiks, ab mens badik binons ai glumiks ä neläbiks. — 9. Cil pledon ko jikat bäldik jinilädana. — 10. Matan dauta binom lüson e matan sona binof lüdaut.
V. Text.
Llegiu en veu alta, marcant bé l'accent de les paraules.
Famül
Lemot flenöfik binof ko jidünan bäldik e poscils yunik in gad florik. Jönik ä vamik binon stom adelo. Böds flitons frediko e kanitons su bims gretik. Du lemot reidof, pulils smalik rönons koteniko su sab e pledons ko dog e kat. Nu kömons pals löfik ko röletans, yunik e bäldiks: lepals, zians, lüsörs, jikösts e hikösts. Etos no binon-li sog jönik, famül jönik?
La família. L'afable àvia és amb la vella minyona i els joves néts al jardí florit. Bonic i calent és avui el temps. Els ocells volen alegrement i canten sobre els grans arbres. Mentre l'àvia llegeix, els nois petits corren contents per l'arena i juguen amb el gos i el gat. Ara vénen els estimats pares amb els parents, joves i vells: avis, ties, cunyades, cosines i cosins. No és això una bella societat, una bella família?
VI. Fragment literari.
Poesia de Johann Schmidt
Florüp |
Primavera |
Teps nesofik emoikons sa kold, e nif, e glad. Plans, bims e flors dönu sprotons in fel, in fot e gad. O lad obik! fredikolös pos lügadels mödik! O menalad! juitolös nu florüpi jönik! |
Les aspres tempestes se n'han anat amb el fred, i la neu, i el glaç. Plantes, arbres i flors tornen a brotar al camp, al bosc i al jardí. Oh, cor meu! frueix després de tants (molts) dies fúnebres! Oh, cor humà! frueix ara de la bella primavera. |
Algunes expressions d'aquest poema encara no han estat estudiades. Les trobarem en les properes lliçons. Aquest poema l'hem posat aquí només per mostrar que el volapuk també és capaç d'expressar sentiment poètic. Un bon exercici seria aprendre de memòria aquest poema, encara que no s'hagi entès el perquè d'algunes formes.
Nota. Els versos senars són tetràmetres iàmbics (ˇ ˉ/ˇ ˉ/ˇ ˉ/ˇ ˉ). Els versos parells són trímetres iàmbics (ˇ ˉ/ˇ ˉ/ˇ ˉ). Les rimes són creuades.
La mètrica del volapuk obeeix aproximadament les mateixes regles que la llatina.