PRIMERA LLIÇÓ

Gramàtica: article, substantiu, genitiu, adjectiu, adverbi, verb (infinitiu i present), interrogació.

Prefixos: hi-, ho-, ji-, jo-, le-, lu-, lü-, ne-.

Vocabulari: la família.

Exercicis.

Text: Famül.

Fragment literari: Florüp (poedot).

I. Gramàtica.

ARTICLE

§ 1. — No hi ha article. Fat, el pare o pare.

SUBSTANTIU


§ 2. — El substantiu es caracteritza per l'absència de qualsevol mena de terminació: fat pare; mot mare; cil infant, nen. Aquest cas s'anomena nominatiu. Es fa servir per al subjecte i qualsevol complement sense preposició. Aquest substantiu sense terminació és l'arrel de cada mot.

El volapuk no coneix la noció de gènere. Com a excepció, els set mots següents són masculins per si mateixos: man, home; söl, senyor; fat, pare; son, fill; blod, germà; ziom, oncle; tor, toro. I els set mots següents són femenins per si mateixos: vom, dona; läd, senyora; mot, mare; daut, filla; sör, germana; zian, tia; kun, vaca.

§ 3. — El plural es forma sempre afegint la terminació -s: fats, pares; mots, mares; mens, persones; cils, nens.

En conseqüència, les arrels no acaben mai en s: klad, classe; klads, classes.

GENITIU

§ 4. — El genitiu és el cas que indica: pertinença, complement de mesura, complement de superlatiu, objecte de substantiu d'acció. Es caracteritza per la terminació -a: fat, (el) parefata, de(l) pare; cil, (l') infantcila, de (l') infant; fat cila, el pare de l'infant; vat, (l') aigua → vata, de (l') aigua; bos vata, un poc d'aigua; visit zifa, visita de la ciutat.

§ 5. — La terminació -s del plural es col·loca després de la terminació -a del genitiu: fata, de(l) parefatas de(ls) pares; fat cilas, el pare dels nens; binof jönikün vomas, és la més bella de les dones.

ADJECTIU

§ 6. — L'adjectiu es caracteritza per la terminació -ik: fat, parefatik, patern; mot, maremotik, matern; men, homemenik, humà.

§ 7. — L'adjectiu epítet sol col·locar-se després del substantiu i es manté invariable: fat gudik, bon pare, voms jönik, dones belles; vomas jönik, de (les) dones belles; fat cilas gretik, el pare dels nens grans.

L'adjectiu epítet també concorda en nombre i cas quan precedeix el substantiu o quan està separat del substantiu per un o més mots no adjectius: fat gretikas cilas, el pare dels nens grans; fat cilas vemo gretikas, el pare dels nens tan (molt) grans.

L'adjectiu predicatiu concorda en nombre: voms at binofs jöniks, aquestes dones són belles; cils nilädana binons gretiks, els nens del veí són grans.

§ 8. — Per adjectivar un substantiu no assimilat, es fa servir la preposició di i es col·loquen els mots no assimilats entre cometes: süts di 'Paris', els carrers parisencs, els carrers de París; dramats di 'Shakespeare', els drames de Shakespeare, els drames shakespearians.

ADVERBI

§ 9. — L'adverbi es caracteritza per la terminació -o: gudik, bona gudiko, bé/ben; jönik, belljöniko, bellament; fut, peufuto, a peu; neit, nitneito, de nit.

VERB

§ 10. — L'infinitiu es caracteritza per la terminació -ön: löf, amorlöfön, estimar.


§ 11. — El present d'indicatiu es caracteritza per l'absència de qualsevol mena de prefix. Les persones s'indiquen mitjançant terminacions especials. Aquestes continuen sent les mateixes per a tots els temps i modes.

löfob, jo estimo

löfol, tu estimes

löfom, ell estima

löfof, ella estima

löfon, estima (neutre)

löfobs, nosaltres estimem

löfols, vosaltres estimeu

löfoms, ells estimen

löfofs, elles estimen

löfons, estimen (neutre)

fat löfom, el pare estima, mots löfofs, les mares estimen.

L'ús del pronom personal és inútil. El seu ús és insistent, redundant: binob in gad, sóc al jardí; ob binob in gad, sóc jo al jardí.

INTERROGACIÓ

§ 12. — El mot interrogatiu és la partícula inaccentuada -li. Es col·loca després de la paraula principal de la pregunta, generalment el verb: fat binom-li in gad? el pare és al jardí? in gad-li binom fat? és al jardí, el pare?

Aquesta partícula es fa servir fins i tot quan hi ha un altre mot interrogatiu a la frase: kiöpo fat binom-li? on és el pare? kiöpio golom-li? (cap) on va?

Aquesta partícula no canvia el lloc de l'accent: kiöpio golóm-li? (cap) on va?

Per a les preguntes indirectes no es fa servir -li, sinó va «si»: säkob, va okömom, pregunto si vindrà; no sevob, va oreinos adelo, no sé si avui plourà.

II. Prefixos


L'adquisició del vocabulari del volapuk és particularment fàcil, gràcies a la capacitat que té el volapuk per formar un gran nombre de paraules mitjançant afixos, el significat dels quals és aproximadament constant. Heus-ne aquí alguns:

hi- indica mascle: kat, gat (genèric)hikat, gat mascle.

ji- indica femella: dog, gos (genèric) jidog, gossa.

ho- indica mascle castrat: kat, gat (genèric) hokat, gat mascle castrat.

jo- indica femella castrada: dog, gos (genèric)jodog, gossa castrada.

le- indica quelcom millor, més gran, més important: yan, portaleyan, porta gran; bijop, bisbelebijop, arquebisbe; també indica parentiu de grau més alt: fat, parelefat, avi.

lu- indica quelcom pitjor, menys gran, menys important: drinön, beureludrinön, beure [alcohol]; indica també parentiu de segon matrimoni: fat, parelufat, padrastre.

lü- indica parentiu per casament: blod, germàlüblod, cunyat.

ne- indica el contrari: flen, amicneflen, enemic; mödik, moltnemödik, poc. Però moltes paraules contràries són independents: gretik, gran, gros; smalik, petit; gudik, bo; badik, dolent.


III. Vocabulari.

La família. — Famül.

blod

cil

daut

dünan

famülan

fat

flen

gam

gem

köst

läd

lädül

man

matan

men

mot

nef

nilädan

pal

poscils

posdaut

posson

pul

röletan

sog

son

siör

söl

fäk

leklub

pöp

proged

püf

sam

stip

zeil

badik

bäldik

brefik

digik

dofik

flenöfik

foginik

fopik

fredik

glumik

gretik

grodik

gudik

jönik

klilik

koldik

kotenik

läbik

löfik

lönik

lunik

lügik

smalik

soalik

sofik

vamik

yunik

binön

blufön

bünön

dotön

dunön

fanön

favön

favükön

fidön

flitön

gerön

in

ko

len

nen

se

su

ab

e, ed

ä, äd

u, ud

germà

infant, fill(a)

filla

criat/-ada

familiar (subst.)

pare

amic/-iga

nuvi/-úvia

germà/-ana

cosí/-ina

senyora

senyoreta

home

marit/muller

home, persona

mare

nebot/-oda

veí/-ïna

pare/mare

néts i nétes

néta

nét

noi/-a

parent

societat

fill

senyor/-ra

senyor

emoció

associació

poble (gent)

progrés

pols

exemple

condició

objectiu

dolent

vell, antic

breu

apreciat

fosc

amable

estranger, foraster

ximple

alegre, joiós

trist

gran, gros

embarassada

bo

bonic

clar, lluminós

fred

satisfet, content

feliç

estimat

propi

llarg

trist

petit

sol

suau

calent

jove

ésser, ser

provar

ordenar, manar

dubtar

fer, obrar, actuar

atrapar, capturar

enutjar-se, disgustar-se

enutjar, disgustar

menjar

volar

heretar

en (sense dir. de mov.)

amb

al costat de

a, en, per

sense

de (origen, procedència)

sobre (sense dir. de mov.)

però

i

i també, i a més a més

o

sör

ter

vom

vomil

zian

ziom

böd

bub

dog

gok

jevod

kat

kun

tor

bim

fel

flor

fot

gad

provin

sab

stom

ston

tep

sirk

sirkud

vilag

zif

glofön

glömön

golön

kanitön

kanön

klänedön

kofön

koldätikön

kömön

labön

lilön

logön

löfön

mekön

monitön

notodön

pedön

penön

pledön

plitön

plüdön

soülön

spikön

spidön

ravön

reidön

reigön

rönön

tävön

tenükön

zelön

zepön

at

etos

kin?

kinik?

kis?

kiöpo?

kiöpio?

lio?

äl


da

de

dis

du

ai

i, id

si

no

nog

nu

adelo

suno

o

e ret

germana

oncle/tia

dona

doneta

tia

oncle

ocell (masc. o fem.)

bou/vaca

gos/-ssa

gall/-ina

cavall/egua

gat/-a

vaca

toro

arbre

camp

flor

bosc

jardí

província

sorra, arena

temps (atmosfèric)

pedra

tempestat, tempesta

cercle

circ

poble (lloc)

ciutat

créixer

oblidar

anar

cantar

poder

amagar

burlar-se

refredar-se, constipar-se

venir

tenir

sentir-hi

veure-hi

estimar

fer

muntar, cavalcar

expressar

prémer

escriure

jugar

agradar, plaure

tenir la bondat de

dissoldre

parlar

afanyar-se

robar (amb violència)


llegir

regir, governar, regnar

córrer

viatjar

estendre

celebrar

aprovar

aquest

això

qui?

quin?

què?

on?

(cap) on?

com?

en direcció a (sense abast)

a (amb abast)

a través de

de (punt de partida)

sota (sense dir. de mov.)

mentre

sempre

també

no

encara

ara

avui

aviat

oh (per invocar algú)

etc.

Nota. Els mots e, ä, u, i, esdevenen ed, äd, ud, id, davant de paraules començades per vocal.

Es fa servir ä en lloc de e quan els dos mots enllaçats es refereixen a la mateixa cosa: jireg ä jilampör, reina i emperadora (mateixa persona); komip ä konflit, batalla i conflicte.

IV. Exercicis.

Traduïu les paraules següents: lüdaut, jimatan, himatanik, jikat, legad, jigam, hobub, hipul, sonik, Leläd, neflenöfiko, kanitob, jijevod, rönoms, rönofs, nesofik, leno, homen, siik.

Formeu les paraules següents: àvia, lleig, petitament, sororalment, gallina, gendre, cosina, paternalment, jugues, urbs, ella escriu, feliçment, anem.

TRADUÏU DEL VOLAPUK

1. Fat binom gudik. — 2. Böds flitons. — 3. Zian reidof e jinefs rönofs ko hipulils yunik in vilag. — 4. Himatan e jimatan binons matans. — 5. Daut dünana binof-li jönik? Si! o söl! ab daut nilädana binof smalik ä nejönik. — 6. Gams läbik binons-li nog in gad hikösta bäldik? Bo, o läd, jigam binof soalik, higam binom len nilädan.

7. Cils badik kanons-li binön koteniks ä frediks? Nö, o mot. — 8. In gad zifik binons flors jönik. — 9. Son zioma binom hiköst. — 10. Lio stom binon-li, o hipul? Stom binon adelo badik ä koldik. — 11. Jevods binons ko kuns su fel. — 12. Kat e dog binons flens gudik mena. — 13. Kömob de lefat, e golob nu äl ziom.— 14. Hipul spikom-li Volapüko?

TRADUÏU AL VOLAPUK

1. Un nuvi i una núvia són uns nuvis. — 2. Avui els infants juguen amb uns cosins joves a la sorra i sobre grans pedres. — 3. Al jardí de la província encara hi creixen belles flors i també hi volen grans ocells. 4. — T'estimo. — 5. Els néts de la veïna són bons, estimada senyoreta? — 6. Si us plau.

7. El cunyat de la jove veïna és pare d'uns bonics fills (nens) i d'unes boniques filles (nenes). — 8. Qui és feliç? Els bons homes, senyora, no sempre són feliços, però els homes dolents sempre són trists i infeliços. — 9. El nen juga amb la vella gata de la veïna. — 10. El marit de la filla és el gendre i la muller del fill és la nora.

SOLUCIONS

Traduccions: nora, muller, d'espòs, gata, parc, núvia, bou castrat, noi, filial, Nostra Senyora, malagradosament, canto, egua, ells corren, elles corren, aspre, de cap manera, eunuc, afirmatiu.

Paraules: lemot, nejönik, smaliko, söriko, jigok, lüson, jiköst, fatiko, pledol, lezif, penof, läbiko, golobs.

Traducció del volapuk: 1. El pare és bo. — 2. Els ocells volen. — 3. La tia llegeix i les nebodes corren amb els nois joves pel poble. — 4. Marit i muller són matrimoni. — 5. La filla de la criada és bonica? Sí, senyor, però la filla del veí és petita i lletja. — 6. Els nuvis feliços encara són jardí de la vella cosina? No, senyora, la núvia està sola, el nuvi és a ca la veïna.

7. Els infants dolents poden estar contents i alegres? — 8. Al jardí urbà hi ha belles flors. — 9. El fill de l'oncle és el cosí. — 10. Quin temps fa, minyó? — 11. Els cavalls són amb les vaques al camp. — 12. El gat i el gos són bons amics de l'home. — 13. Vinc de veure l'avi, i ara vaig a veure l'oncle. — 14. El noi parla en volapuk?

Traducció al volapuk: 1. Higam e jigam binons gams. — 2. Adelo cils pledons ko kösts yunik su sab e su stons gretik. — 3. In gad provina glofons nog flors jönik e flitons i böds fredik. — 4. Löfob oli. — 5. Possons jinilädana binoms-li gudiks, o lädül löfik? Si, o söl, ab nejöniks ä neläbiks. — 6. If plüdol.

7. Lüblod nilädana yunik binom fat hipulas jönik e jipulas jönik. — 8. Kin binon-li läbik? Mens gudik, o läd! no binons ai läbiks, ab mens badik binons ai glumiks ä neläbiks. — 9. Cil pledon ko jikat bäldik jinilädana. — 10. Matan dauta binom lüson e matan sona binof lüdaut.


V. Text.

Llegiu en veu alta, marcant bé l'accent de les paraules.

Famül

Lemot flenöfik binof ko jidünan bäldik e poscils yunik in gad florik. Jönik ä vamik binon stom adelo. Böds flitons frediko e kanitons su bims gretik. Du lemot reidof, pulils smalik rönons koteniko su sab e pledons ko dog e kat. Nu kömons pals löfik ko röletans, yunik e bäldiks: lepals, zians, lüsörs, jikösts e hikösts. Etos no binon-li sog jönik, famül jönik?

La família. L'afable àvia és amb la vella minyona i els joves néts al jardí florit. Bonic i calent és avui el temps. Els ocells volen alegrement i canten sobre els grans arbres. Mentre l'àvia llegeix, els nois petits corren contents per l'arena i juguen amb el gos i el gat. Ara vénen els estimats pares amb els parents, joves i vells: avis, ties, cunyades, cosines i cosins. No és això una bella societat, una bella família?


VI. Fragment literari.

Poesia de Johann Schmidt

Florüp

Primavera

Teps nesofik emoikons

sa kold, e nif, e glad.

Plans, bims e flors dönu sprotons

in fel, in fot e gad.

O lad obik! fredikolös

pos lügadels mödik!

O menalad! juitolös

nu florüpi jönik!

Les aspres tempestes se n'han anat

amb el fred, i la neu, i el glaç.

Plantes, arbres i flors tornen a brotar

al camp, al bosc i al jardí.

Oh, cor meu! frueix

després de tants (molts) dies fúnebres!

Oh, cor humà! frueix ara

de la bella primavera.

Algunes expressions d'aquest poema encara no han estat estudiades. Les trobarem en les properes lliçons. Aquest poema l'hem posat aquí només per mostrar que el volapuk també és capaç d'expressar sentiment poètic. Un bon exercici seria aprendre de memòria aquest poema, encara que no s'hagi entès el perquè d'algunes formes.

Nota. Els versos senars són tetràmetres iàmbics (ˇ ˉ/ˇ ˉ/ˇ ˉ/ˇ ˉ). Els versos parells són trímetres iàmbics (ˇ ˉ/ˇ ˉ/ˇ ˉ). Les rimes són creuades.

La mètrica del volapuk obeeix aproximadament les mateixes regles que la llatina.